Carquinyol |
dilluns, 31 de juliol de 2006 | 17:09h
El problema, tal com han comentat per aquí abaix, és que els catalans (d'adalt, d'abaix, de la dreta o de l'esquerra) MAI diem les coses clares i foten un cop damunt la taula, tal com fan els espanyols. I ens escudem en el seny, en la prudència o en la unitat per no haver de fer-ho, sembla que li tenim por als gossos de l'amo !!
Molt parlar de com ha de ser el català al País Valencià, molt parlar del seu nom, molt parlar de la seua normativa, però mentre tot això és parla al carrer i a les institucions cada vegada més s'utilitza l'espanyol. Així l'únic que s'aconseguirà és no haver d'arribar mai a cap acord, ja que per a quan toqui ningú parlarà en català.
Potser hauriem de crear també una mena d'AVL a Andalusia, o a Galicia, puix l'espanyol que es parla allà no és exactament igual que el que es parla a Madrid, i s'han de preservar les varietats regionals oi? Ja teniu una nova missió, senyors por-AVL.
Molt parlar de com ha de ser el català al País Valencià, molt parlar del seu nom, molt parlar de la seua normativa, però mentre tot això és parla al carrer i a les institucions cada vegada més s'utilitza l'espanyol. Així l'únic que s'aconseguirà és no haver d'arribar mai a cap acord, ja que per a quan toqui ningú parlarà en català.
Potser hauriem de crear també una mena d'AVL a Andalusia, o a Galicia, puix l'espanyol que es parla allà no és exactament igual que el que es parla a Madrid, i s'han de preservar les varietats regionals oi? Ja teniu una nova missió, senyors por-AVL.