Qué econòmic és el Blog del President !!!, vist el cost de l'Estatut aprovat que ha representat:
* dotzenes de milers d'hores de parlamentaris ben pagats. * centenars d'informes de tècnics i assessors. * campanyes de participació. * enquestes. * humiliació d'un Parlament democràtic. * milers d'hores perdudes a l'exèrcit. (També les paguem nosaltres en bona part). * centanars d'hores perdudes a l'Alta Magistratura. (També les paguem, també en part, encara que siguin parcials en contra nostra). * insondables i reservades hores extres de les oficines d'intel·ligència espanyoles. (Abans del terrorisme islàmic, si no fos pels bascos i una mica nosaltres, aquests no tenien ni feina, que en bona part també paguem nosaltres naturlament).
I tot això no és res en comparació a la desproporcionada sagnia de mils de milions d'euros que es continuen emportant i que d'acord amb l'Estatut del Mas, que en Maragall vol seu, continuaran emportant-se amb el beneplàcit de la majoria de votants, que no de catalans, en el darrer plebiscit.
Que un rajolí innocent no faci ombra a un sallent record mundial d'estultícia i de covardia. Versalles queda curt, i no ho oblidem.
Qué econòmic és el Blog del President !!!, vist el cost de l'Estatut aprovat que ha representat:
* dotzenes de milers d'hores de parlamentaris ben pagats.
* centenars d'informes de tècnics i assessors.
* campanyes de participació.
* enquestes.
* humiliació d'un Parlament democràtic.
* milers d'hores perdudes a l'exèrcit. (També les paguem nosaltres en bona part).
* centanars d'hores perdudes a l'Alta Magistratura. (També les paguem, també en part, encara que siguin parcials en contra nostra).
* insondables i reservades hores extres de les oficines d'intel·ligència espanyoles. (Abans del terrorisme islàmic, si no fos pels bascos i una mica nosaltres, aquests no tenien ni feina, que en bona part també paguem nosaltres naturlament).
I tot això no és res en comparació a la desproporcionada sagnia de mils de milions d'euros que es continuen emportant i que d'acord amb l'Estatut del Mas, que en Maragall vol seu, continuaran emportant-se amb el beneplàcit de la majoria de votants, que no de catalans, en el darrer plebiscit.
Que un rajolí innocent no faci ombra a un sallent record mundial d'estultícia i de covardia. Versalles queda curt, i no ho oblidem.