I si es tractés d'una oportunitat històrica
Oriol Tuson Ganuza |
dissabte, 24 de juliol de 2010 | 18:03h
I si es tractés d'una oportunitat històrica? Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta l'estudi d'aquesta disciplina és que en espais de temps extraordinàriament curts han succeït les coses més inversemblants. Els esdeveniments que van portar els moviments revolucionaris de la Rússia de 1917 i del Movimiento 26 de Julio a Cuba a passar de simples organitzacions marginals a liderar verdaderes revolucions de masses van tenir lloc en pocs mesos. Òbviament s'havia desenvolupat prèviament aquesta "cursa de fons" que encertadament defensa l'esquerra independentista, com també és assenyat evitar fer paral·lelismes entre cap dels esdeveniments històrics citats i l'actualitat al nostre país. També estic d'acord en el fons i l'ordre de les paraules de la reflexió que afirma que "una llista independentista sense programa social i econòmic és impossible". Però no comparteixo altres actituds i relexions i no comprendria que es desestimés l'opció plantejada per la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) sense que hi hagués almenys una profunda reflexió i debat intern entorn a la iniciativa (eren previsibles les negatives de CiU i ICverds-EUiA, com probablement també la d'Esquerra, els dirigents de la qual cada cop entenc menys pel seu llenguatge indesxifrable.) Però... I nosaltres? Què fem? Ens ho mirem o ens arrisquem? Perquè això de l'aposta per l'àmbit municipalista ha tingut un èxit indubtable i inimaginable a priori, s'ha sabut articular una estratègia encertada per una conjuntura històrica determinada. Però els temps canvien. I com deia amunt, de vegades, molt ràpid. Tal com deia el savi, calen sol·lucions molt concretes per a cada moment concret. Potser ara és un d'aquests moments concrets.
