Els nacionalistes valencians, és a dir, aquells que volem fer del nostre País Valencià una nació, i del nostre poble, una societat amb consciència nacional, només tenim dos alternatives: renunciar a fer política, fer que el PV existisca en la nostra imaginació -molt pur, però imaginari al cap i a la fi-, tornar a les trinxeres i acabar com una mena de reserva indígena; o... passar a l'atac, a convèncer, a fer pedagogia, a tindre un projecte clar i valencià (que inclou com no, un altre model econòmic, però sense tractar d'espanyolistes a un possible valencianisme de centre-dreta, tan necessari com inexistent a dia de hui).
Tots sabem quin tipus de missatge pot tindre més possibilitats i quin no. També sabem del cercle viciós de considerar una renúncia passar a l'atac i enfrontar-se a l'espanyolisme en aquells debats on poden perdre (i no en aquells que tenen guanyats d'avantmà).
I crec que hem arribat a un moment que ens toca triar quin camí seguir. Els catalans sembla que ja l'han triat i potser en 20 anys no compartirem estat. Els valencians continuarem aleshores amb els mateixos meta-debats que ara?
Tots sabem quin tipus de missatge pot tindre més possibilitats i quin no. També sabem del cercle viciós de considerar una renúncia passar a l'atac i enfrontar-se a l'espanyolisme en aquells debats on poden perdre (i no en aquells que tenen guanyats d'avantmà).
I crec que hem arribat a un moment que ens toca triar quin camí seguir. Els catalans sembla que ja l'han triat i potser en 20 anys no compartirem estat. Els valencians continuarem aleshores amb els mateixos meta-debats que ara?