Carlos Luque |
dimecres, 21 de juliol de 2010 | 00:55h
Efectivament, estic molt d'acord amb el que plantejes Xavier. I només volia apuntar personalment que si la interpretació del senyor Mir (o caldria entendre que es una titella d'alguns historiadors més coneguts ?) te una amplia difusió a Catalunya, es per que existeix un ambient propici preparat per a això. En gran mesura- tot i que no només - producte de la etapa Pujolista. S'ha vengut, i molts s'ho creuen: que la burgesia catalana no va recolzar majoritàriament el cop d'estat; que la Guerra Civil fou importada des de fora; que Catalunya fou ocupada només des de fora i per tant gairebé no hi havia franquistes catalans; o que l'antifraquisme es pot exemplificar amb els Fets del Palau, entre molts d'altres mites. El que es molt preocupant es que aquest discurs històric, que ha estat fabricat per legitimar les elits catalanes , s'ha incorporat a un ampli espectre polític català. I evidentment, si aquest es l'esquema històric triomfant, no estranya pas que aquells que intentaren - amb errors i contradiccions - transformar la societat i deixar-se la pell davant el feixisme siguin un subjecte molt incòmode. Haurien d'haver fugit a Burgos... o col-laborar amb l'espionatge franquista com Josep Plà. Aquests si que foren bons i pacífics catalans... Desafortundament, crec que aquest tipus de discurs com el del senyor Mir, basat en mites te molt de futur. Per cert ja seria hora que entregués a algun arxiu públic aquest diari... si es que existeix. Salut
Desafortundament, crec que aquest tipus de discurs com el del senyor Mir, basat en mites te molt de futur. Per cert ja seria hora que entregués a algun arxiu públic aquest diari... si es que existeix.
Salut