Lo mateixet pensí jo quan vaig descobrir l'mp3 dels Sols que havíeu penjat a la pàgina dels Mãemeua!.Aclarirem a la presumpta audiència que Els Sols eren un duo de Sueca del qual formava part Manolo Lledó que més tard fundaria Al Tall amb Miquel Gil, Vicent Torrent i Manolo Miralles. Lledó abandonà Al Tall un poc abans d'enregistrar el seu primer disc. Durant la seua breu trajectòria (1970-1972), Els Sols realitzaren nombroses actuacions arreu del País en companyia dels Amics de la Cançó. Al seu repertori, a més d'una seminal "Micalet Garcia" i "A carro i haca" -rescatada per les maedeus-, hi figurava "El casament de Maria la Xapa" que, transmudada en "El corral", és la que canta la RAS. L'itinerari de la cançó des de Sueca fins a Xàbia, em sembla que es realitzà a lloms dels moviments de renovació pedagògica que feren fortuna els anys immediatament posteriors i passà, segurament, per Pego, on l'aprendria Pep Bas -si la RAS fos un arbre, Pep en seria l'arrel. Un grup de Pego de maneres més que interessants, la Sonora del Maurà, també en fa una versió: "La friterada de rates". Qui vullga llegir el poema complet (la cançó només en recull unes estrofes) haurà d'adreçar-se a Visént Molina Maset, Flors de marche, Manises: Imprenta Juan B. Juan, 1930 o l'edició facsímil Sueca: Gráficas Miguel, 1981. Per cert, Toni: em sabríeu dir què d'un cantant de l'Alcúdia que feia furor en els 70 anomenat Gènit?
Durant la seua breu trajectòria (1970-1972), Els Sols realitzaren nombroses actuacions arreu del País en companyia dels Amics de la Cançó. Al seu repertori, a més d'una seminal "Micalet Garcia" i "A carro i haca" -rescatada per les maedeus-, hi figurava "El casament de Maria la Xapa" que, transmudada en "El corral", és la que canta la RAS.
L'itinerari de la cançó des de Sueca fins a Xàbia, em sembla que es realitzà a lloms dels moviments de renovació pedagògica que feren fortuna els anys immediatament posteriors i passà, segurament, per Pego, on l'aprendria Pep Bas -si la RAS fos un arbre, Pep en seria l'arrel.
Un grup de Pego de maneres més que interessants, la Sonora del Maurà, també en fa una versió: "La friterada de rates".
Qui vullga llegir el poema complet (la cançó només en recull unes estrofes) haurà d'adreçar-se a Visént Molina Maset, Flors de marche, Manises: Imprenta Juan B. Juan, 1930 o l'edició facsímil Sueca: Gráficas Miguel, 1981.
Per cert, Toni: em sabríeu dir què d'un cantant de l'Alcúdia que feia furor en els 70 anomenat Gènit?