M'agrada sempre recordar els absents. Em penso que els idealitzo un xic massa: el pare, la iaia Gracieta, la tieta Carme, la mare que hi és però és com si no hi fós ... Penso que cal fer-ho.
Els humans tenim tendència a obviar els mals records, però hi són i ens remetem als bons records que et retornen a un món perdut molt proustià, el meu escriptor de capçalera ... uns records que no cal perdre ... i no ens enganyem ... qui no recorda el passat amb emoció i amb alegria, penso que disposa d'unes mancances existencials importants al meu entendre. Potser vaig errat.
Els humans tenim tendència a obviar els mals records, però hi són i ens remetem als bons records que et retornen a un món perdut molt proustià, el meu escriptor de capçalera ... uns records que no cal perdre ... i no ens enganyem ... qui no recorda el passat amb emoció i amb alegria, penso que disposa d'unes mancances existencials importants al meu entendre. Potser vaig errat.
Ramon.