ser català/na
Conxita |
dijous, 1 de juliol de 2010 | 15:57h
No barregem les coses. Ser d'esquerres i català no només és compatible sinó que les esquerres sempre hem considerat el dret d'autodeterminació com a estratègic, no tàctic. Moltes proves, els exiliats catalans i d'esquerres de després de la guerra, el que em deia el cobrador del tramvia "habla en cristiano" o "de Catalunya sólo queremos la tierra", o que els papers de Salamanca havien d'estar allà "por derecho de conquista"..... Els catalans ens movem entre el seny i la rauxa, i quan aquesta esclata, és imparable, per això desitjo que es pugui arribar a una solució pacífica de separació-reorganització, però em temo que la direcció vers la independència avui és imparable, que hem passat el punt de no-retorn, i que és perquè Espanya ens ha dit adéu, malgrat el nostre tarannà preferentment negociador.
