Sóc un apassionat. Ja ho sé, però la vida no l'entenc de cap més manera. Mai m'han agradat ni la gent massa amable, ni els rossega altars i les rates de sagristia, ni la gent que sembla que sempre sembla que els passin un fanal pel cul tot fent-se el desmenjat i que només t'adonés que van a la seva amb l'amanimenta de beautitut i santedat. Sempre he pensat que aquesta són gent que tiren la pedra i amaguen la mà i no es comprometen a res. No són aigua clara.
No en fassis cas, això són les meus còlics mentals de sempre. El seny i la rauxa d'un català que en voldria ser de ple dret.
No en fassis cas, això són les meus còlics mentals de sempre. El seny i la rauxa d'un català que en voldria ser de ple dret.
Ramon.