vermelldelx |
dimecres, 16 de juny de 2010 | 06:39h
Tan sols dir que sóc un valencià més que li diu "llengua catalana" al meu valencià d'Elx i no se'm cauen els anells. Tampoc li hem dit "valencià" a soles per aquí avall. Teníem el "valencià d'Elx" i el "valencià-valencià". Segons els meus majors "el valencià-valencià" estava més acatalanat encara que, en això, també s'equivocaven. Qüestions de sociolingüística casolana.
No tan sols ho dic -llengua catalana" sinó que ho publique i ho escampe i en conec molts altres que també ho fem començant pels quatre membres de ma casa, la qual cosa inclou dos fills joveníssims adults. Van ja, per tant, per la segona generació i d'aquí uns anyets espere que anirem per la tercera si parlem d'usos col·loquials.
Dit això, en rigor intel·lectual i com a curiositat, "terreta" s'aplica a Alacant ciutat. La cita que féu fortuna -com a promoció turística primigènia d'Alacant- és d'un fragment de la carta adrecada pel noble alacantí, D. Mariano Roca de Togores, Marqués de Molins, a D. Manuel Bretons de los Herreros l'hivern de 1848 i per no aplicar-se no s'aplica ni a la meva ciutat d'Elx veïna a la d'Alacant:
Sepades Sr. Breton que de Poniente a Levante es sin disputa Alicante la millor terra del món.
(Manuel Bretón de los Herreros: (La Rioja 1796 Madrid 1873) Fixeu-vos que el noble alacantí fa rimar "Bretón" amb "món" la qual cosa demostra el seu ús del català.
La cosa de la "província" era tan recent que encara no havia arrelat. Això és tan així com el fet que els elxans ens hem fet sempre un perol d'arròs i la paella l'hem gastada -tradicionalment- tan sols per a fregir.
Pretendre que "valencià" s'escampe enfora del País Valencià -on el seu ús és perfectament comprensible- és una quimera. És com pretendre que es diga quebequès al que es parla a França. En canvi, conec molts quebequesos que li diuen "francès" al que parlen de la mateixa manera que conec cada vegada més valencians que li diuen "català". I molts dels qui ho diem tenim un seny -trellat no es diu al meu poble i puc emprar sinonímia per al meu "coneixement" familiar - impressionant.
Tan sols dir que sóc un valencià més que li diu "llengua catalana" al meu valencià d'Elx i no se'm cauen els anells. Tampoc li hem dit "valencià" a soles per aquí avall. Teníem el "valencià d'Elx" i el "valencià-valencià". Segons els meus majors "el valencià-valencià" estava més acatalanat encara que, en això, també s'equivocaven. Qüestions de sociolingüística casolana.
No tan sols ho dic -llengua catalana" sinó que ho publique i ho escampe i en conec molts altres que també ho fem començant pels quatre membres de ma casa, la qual cosa inclou dos fills joveníssims adults. Van ja, per tant, per la segona generació i d'aquí uns anyets espere que anirem per la tercera si parlem d'usos col·loquials.
Dit això, en rigor intel·lectual i com a curiositat, "terreta" s'aplica a Alacant ciutat. La cita que féu fortuna -com a promoció turística primigènia d'Alacant- és d'un fragment de la carta adrecada pel noble alacantí, D. Mariano Roca de Togores, Marqués de Molins, a D. Manuel Bretons de los Herreros l'hivern de 1848 i per no aplicar-se no s'aplica ni a la meva ciutat d'Elx veïna a la d'Alacant:
Sepades Sr. Breton
que de Poniente a Levante
es sin disputa Alicante
la millor terra del món.
(Manuel Bretón de los Herreros: (La Rioja 1796 Madrid 1873)
Fixeu-vos que el noble alacantí fa rimar "Bretón" amb "món" la qual cosa demostra el seu ús del català.
La cosa de la "província" era tan recent que encara no havia arrelat. Això és tan així com el fet que els elxans ens hem fet sempre un perol d'arròs i la paella l'hem gastada -tradicionalment- tan sols per a fregir.
Pretendre que "valencià" s'escampe enfora del País Valencià -on el seu ús és perfectament comprensible- és una quimera. És com pretendre que es diga quebequès al que es parla a França. En canvi, conec molts quebequesos que li diuen "francès" al que parlen de la mateixa manera que conec cada vegada més valencians que li diuen "català". I molts dels qui ho diem tenim un seny -trellat no es diu al meu poble i puc emprar sinonímia per al meu "coneixement" familiar - impressionant.