Sóc "el del comentari". Vaig a respondre amb les meves opinions a l'artícle aquest d'avui, d'una forma ràpida i clara (és la meva intenció, si més no).
Em considero creient cristià (però no catòlic ni clerical).
D'acord en que es pot ser creient i independentista (algú que creu en la independencia). I espanyolista (algú que creu en una identitat nacional anomenada España), també. I també es pot ser creient i partidari de la llibertat individual per a tothom. I creient i que l'hi agradin els donuts, o no.
No crec que la religió sia motor de consciència nacional, tret d'estats subdesenvolupats, democràticament parlant, tipus España o Polònia. El que crec és que el catolicisme ha comportat una mancança d'esperit crític i responsable en les societats on ha estat majoritària... Parlant clar: són més democràtiques les societats "protestants" o laiques que les catòliques.
Juntar la Creu amb l'Espasa no ha estat cosa de la cristianofòbia. Ha estat cosa de l'església oficial -i per lo tant apostàta- (desprès convertida en, entre altres, l'església catòlica, apostòlica i romana). L'església, desde la oficialització estatal de la religió "cristiana", ha estat "El Poder"... i els demés poders, a retrer-li pleitesia (simbolisme dels reis agenollats davant del nen Jesús, p.e.). Qui era el que possava i treia reis?: Doncs el Papa de Roma.
Com voste diu al penultim parragraf, el catolicisme ha desfigurat el cristianisme. El catolicisme, si ho mirem fredament, té poc de cristià, i encara menys de bíblic (fin i tot ha canviat els manaments!).
Dir que la guerra del 1936-39 va estar una guerra entre l'integrisme religiós i l'integrisme antireligiós es mentir: Hi van haver-hi religions cristianes que NO van secundar l'alçament feixista, promogut per l'Església catòlica. Recordem que l'unica religió autoritzada (i, ai!, de l'estat) a Espanya durant molts anys NO va ser la cristiana, sino la catòlica.
O sia, per resumir: que cadascú cregui amb el que vulgui (i que s'ho pagui), i que l'estat i la religió (i altres creencies) sian dues coses totalment independents.
Atentament
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
Em considero creient cristià (però no catòlic ni clerical).
D'acord en que es pot ser creient i independentista (algú que creu en la independencia). I espanyolista (algú que creu en una identitat nacional anomenada España), també. I també es pot ser creient i partidari de la llibertat individual per a tothom. I creient i que l'hi agradin els donuts, o no.
No crec que la religió sia motor de consciència nacional, tret d'estats subdesenvolupats, democràticament parlant, tipus España o Polònia. El que crec és que el catolicisme ha comportat una mancança d'esperit crític i responsable en les societats on ha estat majoritària... Parlant clar: són més democràtiques les societats "protestants" o laiques que les catòliques.
Juntar la Creu amb l'Espasa no ha estat cosa de la cristianofòbia. Ha estat cosa de l'església oficial -i per lo tant apostàta- (desprès convertida en, entre altres, l'església catòlica, apostòlica i romana). L'església, desde la oficialització estatal de la religió "cristiana", ha estat "El Poder"... i els demés poders, a retrer-li pleitesia (simbolisme dels reis agenollats davant del nen Jesús, p.e.). Qui era el que possava i treia reis?: Doncs el Papa de Roma.
Com voste diu al penultim parragraf, el catolicisme ha desfigurat el cristianisme. El catolicisme, si ho mirem fredament, té poc de cristià, i encara menys de bíblic (fin i tot ha canviat els manaments!).
Dir que la guerra del 1936-39 va estar una guerra entre l'integrisme religiós i l'integrisme antireligiós es mentir: Hi van haver-hi religions cristianes que NO van secundar l'alçament feixista, promogut per l'Església catòlica. Recordem que l'unica religió autoritzada (i, ai!, de l'estat) a Espanya durant molts anys NO va ser la cristiana, sino la catòlica.
O sia, per resumir: que cadascú cregui amb el que vulgui (i que s'ho pagui), i que l'estat i la religió (i altres creencies) sian dues coses totalment independents.
Atentament