No veig massa factible que un carrer de doble sentit, amb el trànsit i la velocitat promig de l'Av. Argentina es pugui mantenir indefinidament com una Zona 30, a no ser és clar que hi hagi vigilància permanent i/o les mesures de reducció de velocitat siguin realment abundants. I si no es manté com a Zona 30, estic segur que serà viscut com una presa de pèl pels ciutadans que han cregut en aquest acord, i pels ciclistes que no veuran garantida la seva integritat física.
Jo he passat en bici alguna vegada per Av. Argentina, i sincerament trobo més segur circular pels carrers laterals que aquests sí tenen menys trànsit i a menys velocitat. Probablement haguès estat més assenyat convertir en Zona 30 algun d'aquests carrers els quals ara ja són més semblants a una Zona 30 que no pas l'Av. Argentina.
Les entitats d'usuaris de la bicicleta i, cada cop més, els tècnics especialistes en el tema, insisteixen en que tota introducció d'infraestructures aptes per circulació de bicicletes, hauria d'enmarcar-se en un pla de mobilitat per tota la ciutat, amb un disseny específic de la xarxa per bicicletes, cosa que no s'ha fet a Cerdanyola. Això inclou els carrils bici, però també les zones 30, les de prioritat invertida o, fins i tot, els carrers de vianants. A més, cada cop queda més clar que els carrils bici no són la infraestructura universal per la bicicleta, i que només s'ha de construir allà on sigui necessària. Ara s'aposta més per una seguretat vàlida per tothom, com són les zones 30, on la baixa velocitat dels cotxes permet convivència amb bicicletes, i també representa més seguretat per vianants ja que per exemple poden creuar els carrers sense haver d'enfrontar-se a un trànsit tan hostil.
Jo he passat en bici alguna vegada per Av. Argentina, i sincerament trobo més segur circular pels carrers laterals que aquests sí tenen menys trànsit i a menys velocitat. Probablement haguès estat més assenyat convertir en Zona 30 algun d'aquests carrers els quals ara ja són més semblants a una Zona 30 que no pas l'Av. Argentina.
Les entitats d'usuaris de la bicicleta i, cada cop més, els tècnics especialistes en el tema, insisteixen en que tota introducció d'infraestructures aptes per circulació de bicicletes, hauria d'enmarcar-se en un pla de mobilitat per tota la ciutat, amb un disseny específic de la xarxa per bicicletes, cosa que no s'ha fet a Cerdanyola. Això inclou els carrils bici, però també les zones 30, les de prioritat invertida o, fins i tot, els carrers de vianants. A més, cada cop queda més clar que els carrils bici no són la infraestructura universal per la bicicleta, i que només s'ha de construir allà on sigui necessària. Ara s'aposta més per una seguretat vàlida per tothom, com són les zones 30, on la baixa velocitat dels cotxes permet convivència amb bicicletes, i també representa més seguretat per vianants ja que per exemple poden creuar els carrers sense haver d'enfrontar-se a un trànsit tan hostil.