Bon llibre el de Candel. Algun cop he dit que a mi em va agradar més la segona part (Els altres catalans 20 anys després) perquè parla de la meva generació. El merir ce Candel en bona part és, com dius, haver parlat de les coses tal com eren. La immigració però també la situació dels barris periferics...
Llegint això que s¡diu l'Andreu Calaf recordo que en Candel diferenciava entre "emigrant" i "destinat". El primer tard o d'hora s'acabava integrant (i si no ell els fills) mentre que el destinat no va a buscar-se la vida sinó que el porten i acostumen a ser reacis a barrejar-se amb "indígenes". Són funcionaris i treballadors de coll blanc com els que diu però també molts obrers manuals, la SEAT i similars contractava així i tots eren una colla de fatxes anticatalans que llepaven el terra quan els visitava Franco. Quan va venir la democràcia tots eren rojos, això sí.
Llegint això que s¡diu l'Andreu Calaf recordo que en Candel diferenciava entre "emigrant" i "destinat". El primer tard o d'hora s'acabava integrant (i si no ell els fills) mentre que el destinat no va a buscar-se la vida sinó que el porten i acostumen a ser reacis a barrejar-se amb "indígenes". Són funcionaris i treballadors de coll blanc com els que diu però també molts obrers manuals, la SEAT i similars contractava així i tots eren una colla de fatxes anticatalans que llepaven el terra quan els visitava Franco. Quan va venir la democràcia tots eren rojos, això sí.