El de la vergonya
Anònim |
dijous, 2 de juny de 2005 | 10:53h
Sóc el de la vergonya... bé, ja avisava que era una sortida una mica infantil i que salvaria, entre algunes altres coses, la literatura de Cucarella, de la qual em confesse un seguidor fidel i per la qual llegesc aquest bloc amb atenció, comprensió, camaraderia, i sobretot sentit de l'humor. Però precisament saber avergonyir-se d'un mateix em sembla un gest de maduresa. El primer pas per acceptar la part de responsabilitat que em pertoque i per esmenar-ho en allò possible. Haurem de ser crítics si volem tirar endavant, no? I he dit crítics, no tombatossals, és clar... Una altra cosa és que quan Cucarella amolla la boca caiguen parets i murs. Disfruteu-ho, liberals de pell fina i guardians de la politiqueria correcta. Simplement és aire fresc. O no?
