la ruptura democràtica els espantaria la gent de la pela
un |
dilluns, 29 de març de 2010 | 17:39h
Això de la 'contradicció principal' que et treu el Tena és la teoria que justificava el front unit que van fer els del PCX i el Kuomintang contra els japonesos, aparcant en determinat moment la lluita de classe per fer front comú contra l'ocupant. Primar en determinades condicions l'element subjectiu o polític vers l'element objectiu o socioeconòmic. En l'analogia el sobiranisme regional de dreta que ell representa és el Kuomintang i nosaltres el PCX, i ens reclama que aparquem la lluita de classe per centrar-nos en la lluita política (cosa que seria molt maca però no semblen haver fet els que han volgut imposar un projecte de classe com la UE, unes determinades directrius i estratègia no gens innocent per davant de la necessitat de sumar forces independentistes).
El fet que intenti recórrer al l'argument d'autoritat de citar Mao pensant que a uns rojos com nosaltres ens impressionarà, a l'estil d'aquells debats rabínics que tenien els partits revolucionaris fa anys no deixa de ser entendridor (i de demostra com de poc coneix la realitat actual de l'esquerra independentista)... S'ha de dir que si això fos seriós (que no ho és, a ell li importa un rave si donem suport, simplement li molesta que algú li qüestioni l'estratègia de no ruptura i el lideratge) reclamaria interès en un pacte per les dues bandes, i no l'exigència d'acceptació de les seves directrius sense discussió.
Anant al cas xinès (per simple interès històric ja que per altra banda és prou diferent del nostre) la col·laboració fou estrictament militar d'acord amb uns acords que lligaven les dues parts, i el PCX sempre va mantenir la seva força i organització pròpia, a més de la seva pròpia estratègia a llarg termini entre els camperols, repartint les terres i enderrocant els terratinents en les zones alliberades per ells, de manera que quan van expulsar els japonesos i els del KMT van intentar liquidar-los els van escombrar ràpidament... és curiós com l'exemple xinès s'ha utilitzat tant sovint per justificar pràctiques que hi tenen ben poc a veure...
El fet que intenti recórrer al l'argument d'autoritat de citar Mao pensant que a uns rojos com nosaltres ens impressionarà, a l'estil d'aquells debats rabínics que tenien els partits revolucionaris fa anys no deixa de ser entendridor (i de demostra com de poc coneix la realitat actual de l'esquerra independentista)... S'ha de dir que si això fos seriós (que no ho és, a ell li importa un rave si donem suport, simplement li molesta que algú li qüestioni l'estratègia de no ruptura i el lideratge) reclamaria interès en un pacte per les dues bandes, i no l'exigència d'acceptació de les seves directrius sense discussió.
Anant al cas xinès (per simple interès històric ja que per altra banda és prou diferent del nostre) la col·laboració fou estrictament militar d'acord amb uns acords que lligaven les dues parts, i el PCX sempre va mantenir la seva força i organització pròpia, a més de la seva pròpia estratègia a llarg termini entre els camperols, repartint les terres i enderrocant els terratinents en les zones alliberades per ells, de manera que quan van expulsar els japonesos i els del KMT van intentar liquidar-los els van escombrar ràpidament... és curiós com l'exemple xinès s'ha utilitzat tant sovint per justificar pràctiques que hi tenen ben poc a veure...