Jo no m'avergonyisc del meu país. En el supòsit que dius salvaria, a banda de la literatura de Cucarella i la de Mira, moltíssimes altres coses. La gent, el paisatge, la capacitat de treball, el caràcter obert i acollidor, la convivència, ... Tanmateix, em preocupa el que dius i jo m'ho faria veure per un psicòleg: avergonyir-se del país (com del para o de la mare) és típic de l'adolescència. Possiblement encara ens falte maurar com a poble.
Jo no m'avergonyisc del meu país. En el supòsit que dius salvaria, a banda de la literatura de Cucarella i la de Mira, moltíssimes altres coses. La gent, el paisatge, la capacitat de treball, el caràcter obert i acollidor, la convivència, ... Tanmateix, em preocupa el que dius i jo m'ho faria veure per un psicòleg: avergonyir-se del país (com del para o de la mare) és típic de l'adolescència. Possiblement encara ens falte maurar com a poble.