M'esgarrifa l'associació d'idees, ni que siga en sentit figurat, que hi fas. Traïdor, pàtria, nació ... tufegen al més pur feixisme. La nació no és un concepte absolut i permanent (unidad de destino en lo universal) sinó un sentiment. Un sentiment que es pot racionalitzar, argumentar, justificar però no imposar mai. Si les diferents maneres d'entendre la nació esdevenen armes llancívoles contra el contrari per tal de desacreditar-lo, el nacionalisme polític es convertirà en una ideologia perillosa sustentada en veritats teologals, la custòdia de les quals correspondrà a la Conferència Episcopal Nacional, organisme que determinarà qui són els dissidents i els no creients (traïdors, en definitiva) a la fi del temps (quan la nació obtinga l'anhelat estat). Una nació no s'ha de sustentar en raons culturals, religioses o de classe. Una nació ha de ser un espai on els ciutadans i ciutadanes gaudesquen d'uns drets i llibertats (també deures) pel simple fet de viure. Front al nacionalisme de base cultural (i, de vegades, ai!, racial) cal anar imposant un nacionalisme de base liberal, caracteritzat per la igualtat (ull!, no dic homogeneïtat) de drets de la ciutadania. Òbviament, cadascú pot tenir la idea que considere oportuna o convenient sobre la nació, però crec que això no és raó suficient per malparlar i, ni tant se val, jutjar la tasca literària dels que pensen diferent. No hauries, en la meua humil opinió de lector, haver barrejat literatura i política. Alfred
M'esgarrifa l'associació d'idees, ni que siga en sentit figurat, que hi fas. Traïdor, pàtria, nació ... tufegen al més pur feixisme. La nació no és un concepte absolut i permanent (unidad de destino en lo universal) sinó un sentiment. Un sentiment que es pot racionalitzar, argumentar, justificar però no imposar mai. Si les diferents maneres d'entendre la nació esdevenen armes llancívoles contra el contrari per tal de desacreditar-lo, el nacionalisme polític es convertirà en una ideologia perillosa sustentada en veritats teologals, la custòdia de les quals correspondrà a la Conferència Episcopal Nacional, organisme que determinarà qui són els dissidents i els no creients (traïdors, en definitiva) a la fi del temps (quan la nació obtinga l'anhelat estat). Una nació no s'ha de sustentar en raons culturals, religioses o de classe. Una nació ha de ser un espai on els ciutadans i ciutadanes gaudesquen d'uns drets i llibertats (també deures) pel simple fet de viure. Front al nacionalisme de base cultural (i, de vegades, ai!, racial) cal anar imposant un nacionalisme de base liberal, caracteritzat per la igualtat (ull!, no dic homogeneïtat) de drets de la ciutadania. Òbviament, cadascú pot tenir la idea que considere oportuna o convenient sobre la nació, però crec que això no és raó suficient per malparlar i, ni tant se val, jutjar la tasca literària dels que pensen diferent. No hauries, en la meua humil opinió de lector, haver barrejat literatura i política.
Alfred