enric carreter |
dilluns, 22 de març de 2010 | 08:58h
Els vaig veure al Clap de Mataró fa un mes i mig. La veritat és que anava a escoltar a Mishima, que em semblen més "músics" en tots els sentits de l'expressió, mé sprofessionals. Però no em van desagradar (excepte els pròlegs a les cançons, massa llargs, massa assajats, massa monòlegs de tv). Les lletres són iròniques, i la música sona fresca. Els hauré de seguir. Pel que fa a la músicqa catalana, efetivament estem en un bon moment, hi ha diversitat i qualitat, malgrat alguns mitjans de comunicació en què hi és absolutament absent.
Els vaig veure al Clap de Mataró fa un mes i mig. La veritat és que anava a escoltar a Mishima, que em semblen més "músics" en tots els sentits de l'expressió, mé sprofessionals.
Però no em van desagradar (excepte els pròlegs a les cançons, massa llargs, massa assajats, massa monòlegs de tv). Les lletres són iròniques, i la música sona fresca. Els hauré de seguir.
Pel que fa a la músicqa catalana, efetivament estem en un bon moment, hi ha diversitat i qualitat, malgrat alguns mitjans de comunicació en què hi és absolutament absent.