Per a mi la reconstrucció nacional no és un desig, és un objectiu. Gens de ridícul, per cert, sinó assentat en la societat del meu país. I com que és un objectiu seriós només el potenciarem amb fermesa a partir de la realitat i assolint etapes. I la realitat és que ara mateix al Parlament només hi ha una força independentista. I, com a tu, potser (o no?), a mi m'agradarà que no trigui massa a canviar la situació, que sóc demòcrata i no la vull obviar. M'agradaria doncs que els partits defensors del marc actual (ja es diguin nacionalistes, federalistes o confederals) siguin superats pels escons independentistes. Però mentre això no arribi, no cal dormir a la palla, oi?
He vist que hi ha polítics o agitadors mediàtics que volen confondre objectius amb possibilitats reals, però encara que potser ho sembli en algun moment no se'n sortiran.
Entre patullar per fer el que no es pot i no fer res, hi ha coses més interessants com fer el que es pugui i en la mesura del possible. Un exemple: qui té un Seat no pot córrer com qui té un Mercedes. Quin és el "colmo" del cinisme? que qui té el Mercedes demani al del Seat que corri com ell podria córrer, si vulgués, és clar.
Per a mi la reconstrucció nacional no és un desig, és un objectiu. Gens de ridícul, per cert, sinó assentat en la societat del meu país. I com que és un objectiu seriós només el potenciarem amb fermesa a partir de la realitat i assolint etapes. I la realitat és que ara mateix al Parlament només hi ha una força independentista. I, com a tu, potser (o no?), a mi m'agradarà que no trigui massa a canviar la situació, que sóc demòcrata i no la vull obviar. M'agradaria doncs que els partits defensors del marc actual (ja es diguin nacionalistes, federalistes o confederals) siguin superats pels escons independentistes. Però mentre això no arribi, no cal dormir a la palla, oi?
He vist que hi ha polítics o agitadors mediàtics que volen confondre objectius amb possibilitats reals, però encara que potser ho sembli en algun moment no se'n sortiran.
Entre patullar per fer el que no es pot i no fer res, hi ha coses més interessants com fer el que es pugui i en la mesura del possible. Un exemple: qui té un Seat no pot córrer com qui té un Mercedes. Quin és el "colmo" del cinisme? que qui té el Mercedes demani al del Seat que corri com ell podria córrer, si vulgués, és clar.