No puc accedir a l'article de Michael Ferrary que esmentes però no deu ser gaire diferent d'aquest d'ell mateix publicat al Finantial Times (cal registrar-s'hi). Potser aquest altre t'interessa.
Sobre el que dius de si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters la cosa hagués estat millor la resposta és no. I t'ho argumento:
Els cinc gran bancs d'inversió estatunidencs (Lehman Bros., Goldman Sachs, Merrill Lynch, Bear Sterns i Morgan Stanley) operaven al mateix mercat i actuaven de la mateixa manera i amb el mateix tipus d'actius. Tots es van esquedar i els que no van fer fallida va ser perquè van ser comprats a temps o perquè la Reserva Federal els va autoritzar a actuar com a bancs generals. En aquest darrer cas es troba Morgan Stanley que va tenir de co-directora a Zoe Cruz. Va deixar el càrrec uns mesos abans del terratrèmol però no sembla que la causa fos la seva marxa.
És un dels pocs exemples que he trobat de directiva de gran banca, a banda del cas espanyol del Banesto presidit per Patricia Botin (filla d'Emilio) i no veig jo que la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat difereixi gaire de la d'altres bancs. Fins i tot podem trobar casos com Meg Whitman que va haver de deixar Goldman Sachs per especulacions poc ètiques amb accions.
Vull dir amb això que segueixo sense veure que el fet de ser dona al capdavant d'un banc sigui una raó per a sortir-se'n millor ni pitjor de la crisi.
Bé, ni d'un banc ni de cap altra mena d'empresa.
Andrea Jung (Avon), Brenda Barns (Sara Lee), Indra Nooyi (Pepsi) o Ursula Burns (Xerox) (per posar només uns pocs exemples) es diferencien gaire dels seus col·legues masculins? Les seves empreses no tenen problemes amb la crisi?
Sobre el que dius de si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters la cosa hagués estat millor la resposta és no. I t'ho argumento:
Els cinc gran bancs d'inversió estatunidencs (Lehman Bros., Goldman Sachs, Merrill Lynch, Bear Sterns i Morgan Stanley) operaven al mateix mercat i actuaven de la mateixa manera i amb el mateix tipus d'actius. Tots es van esquedar i els que no van fer fallida va ser perquè van ser comprats a temps o perquè la Reserva Federal els va autoritzar a actuar com a bancs generals. En aquest darrer cas es troba Morgan Stanley que va tenir de co-directora a Zoe Cruz. Va deixar el càrrec uns mesos abans del terratrèmol però no sembla que la causa fos la seva marxa.
És un dels pocs exemples que he trobat de directiva de gran banca, a banda del cas espanyol del Banesto presidit per Patricia Botin (filla d'Emilio) i no veig jo que la seva gestió al capdavant d'aquesta entitat difereixi gaire de la d'altres bancs. Fins i tot podem trobar casos com Meg Whitman que va haver de deixar Goldman Sachs per especulacions poc ètiques amb accions.
Vull dir amb això que segueixo sense veure que el fet de ser dona al capdavant d'un banc sigui una raó per a sortir-se'n millor ni pitjor de la crisi.
Bé, ni d'un banc ni de cap altra mena d'empresa.
Andrea Jung (Avon), Brenda Barns (Sara Lee), Indra Nooyi (Pepsi) o Ursula Burns (Xerox) (per posar només uns pocs exemples) es diferencien gaire dels seus col·legues masculins? Les seves empreses no tenen problemes amb la crisi?