Ignasi Badia |
dilluns, 8 de març de 2010 | 12:37h
Home, no sempre és burrera. Hi ha un procés natural de la gent d'acomodar-se a la parla de la terra on viu. Conec lleidatans que viuen a Barcelona i que parlen barceloní, d'altres que parlen lleidatà i d'altres que parlen una barreja. És normal, depèn de la família, de l'ambient on et mous, de la teva predisposició a mantenir-te o a adaptar-te, etc. També conec barcelonins que viuen a Girona que, al cap dels anys, fan anar els pronoms febles com els gironins de tota la vida. Si jo, barceloní, me n'anés a viure a València, no sé si seria capaç d'aguantar tota la vida dient "nen" i pronunciant totes les vocals neutres... I això passa dins tots els idiomes i entre idiomes (en Mikimoto tant entrevistava catalans amb un accent estranger marcadíssim com gent que semblava que acabava de sortir del Prat o de Manises). Hi ha qui s'adapta més i qui s'adapta menys, i tot és legítim.
Ara bé, si ets de Banyeres, entrevistar en Partal en català oriental és estrany. Potser no sabia que en Partal és valencià, però això sí que és estranyíssim!
Ara bé, si ets de Banyeres, entrevistar en Partal en català oriental és estrany. Potser no sabia que en Partal és valencià, però això sí que és estranyíssim!