David, quan em refereixo a una “ideologia caduca” la meva intenció no és desqualificar a ningú, i si així ha estat et demano disculpes a tu i a qui s’hagi sentit agreujat. Amb l’expressió “ideoligia caduca” volia expressar el convenciment que moltes de les polítiques que defensa ICV (i que consti que em refereixo a la política nacional, ja que en l’àmbit municipal les grans polítiques i ideologies es barregen i s’interelacionen amb les múltiples sensibilitats existents a cada municipi), representen posicions que han perdut força i validesa. La evolució dels pensaments polítics a Espanya i Catalunya és un tema molt interessant i a la vegada complicat, però potser un article d’en Xavier Sala i Martín publicat l’any 2008 a La Vanguardia, on argumentava per què no votaria a ICV, pot reflexar el que vull dir quan qualifico una ideologia de caduca:
La Vanguardia, 03-02-2008
“La verdad por delante: ICV nunca me ha gustado. Pienso que es un partido repleto de soldados derrotados del marxismo con antifaz ecologista, dispuestos a seguir luchando contra un sistema económico que ha logrado que miles de millones de ciudadanos de todo el planeta hayan escapado de la pobreza. Un sistema que, para ellos, representa una dolorosa derrota intelectual difícil de olvidar.
Una de sus armas actuales es la peculiar utilización de las palabras “nueva cultura”. Hablan de nueva cultura del agua, nueva cultura de la vivienda, nueva cultura de la energía, nueva cultura de paz, nueva cultura de residuos y de infinidad de nuevas culturas más. ¿Por qué quieren culturas nuevas? Pues porque piensan que los ciudadanos somos malos, egoístas o ignorantes y tomamos decisiones equivocadas. Ellos, que son buenos, generosos y sabios, están ahí para protegernosde nuestros propios errores y la manera de hacerlo es darnos una “nueva cultura”: cuando no les gusta que gastemos agua, nos dicen que necesitamos una nueva cultura del agua; cuando no les gusta que cojamos el coche, quieren que cambiemos a una nueva cultura del transporte.
Todo esto sería una anécdota grotesca sino fuera porque, cuando llegan al poder, las nuevas culturas acaban siendo implementadas con regulaciones, prohibiciones, multas, límites de velocidad, coerciones, cánones, impuestos, sanciones y castigos.
El disfraz verde queda muy moderno, pero la nomenklatura que se esconde debajo, sigue representado una amenaza para nuestra libertad.”
Xavier Sala i Martín
Espero que ara quedi més clar el significat de qualificar una ideologia de caduca. Argumentar-ho amb reflexions i dades és tan democràtic com no qualificar-la, tan democràtic és estar-ne a favor com en contra, com passar-hi directament. Estaràs amb mi que la ideologia feixista és caduca, irracional i del tot denunciable, i que la qualifiqui d’aquesta manera, vol dir que jo no em pugui aplicar el concepte de democràcia ??? Obro parèntesi: Amb això no estic fent cap paral.lelisme entre el feixisme i ICV, vull deixar-ho clar per evitar que ningú malintencionadament caigui en aquest error. Tanco parèntesi.
En referència a qui pot i qui no pot governar la Generalitat de Catalunya, evidentment que qualsevol formació política hi té dret i fins i tot m’atreveria a dir que totes les posicions democràtiques hi tenen l’obligació d’estar-hi representades i governar en algun moment, incloent-hi ICV. D’això va l’alternança democràtica. En aquest cas, simplement volia expressar el meu punt de vista personal (que no ha de ser l’únic i/o l’encertat) que una vegada analitzat el vagatge de les conselleries que controla ICV, ja ha arribat l’hora de jubilar-los abans que no sigui gaire tard i ells ens jubilin a nosaltres (als catalans, a Catalunya!). Seria llarg, però podríem parlar dels vaixells de la sequera, les pallisses de Les Corts, la gestió de l’incendi de l’Horta de Sant Joan, la repressió policial contra estudiants i periodistes, la utilització de punxons il.legals, la velocitat limitada, els informes “fantasma” encarregats a amics i professionals afins, els arbres ecològics de nadal, etc…
Per altra banda, quan parles del “cortijo” dels socialistes a Cerdanyola, trobo que és una descripció genial aplicable al que el tripartit a convertit la Generalitat: els barons socialistes des del seu “cortijo” del Llobregat estan eliminant i arraconant les sensibilitats més catalanistes del seu propi partit; endollament de càrrecs públics de germans i altres familiars (germans Carod-Rovira, germans Nadal, dones de José Montilla i José Zaragoza); excursions familiars amb helicòpter oficial de la Generalitat; compres a les boutiques més exclusives del Passeig de Gràcia amb cotxe oficial; etc…
Per anar acabant i no saturar a la parròquia, pel que fa a les “idees excloents” encara ric. Si anem a la realitat veurem que el tripartit porta 6 anys EXCLOENT de l’àmbit públic (Generalitat, consells comarcals, diputacions i ajuntaments) tot el que porti l’emprenta de CiU. El poder de CiU s’ha quedat reduït a alguns ajuntaments mitjants, i tot no és fruït de la casualitat sinó d’una estratègia excloent del tripartit. Jo crec que aquesta estrategia no és bona per Catalunya però la considero democràtica, de la mateixa manera que és democràtic que jo pensi que ICV no és un partit de govern de país, sinó que és un partit ideal per estar a l’oposició i darrera les pancartes.
David, quan em refereixo a una “ideologia caduca” la meva intenció no és desqualificar a ningú, i si així ha estat et demano disculpes a tu i a qui s’hagi sentit agreujat. Amb l’expressió “ideoligia caduca” volia expressar el convenciment que moltes de les polítiques que defensa ICV (i que consti que em refereixo a la política nacional, ja que en l’àmbit municipal les grans polítiques i ideologies es barregen i s’interelacionen amb les múltiples sensibilitats existents a cada municipi), representen posicions que han perdut força i validesa. La evolució dels pensaments polítics a Espanya i Catalunya és un tema molt interessant i a la vegada complicat, però potser un article d’en Xavier Sala i Martín publicat l’any 2008 a La Vanguardia, on argumentava per què no votaria a ICV, pot reflexar el que vull dir quan qualifico una ideologia de caduca:
La Vanguardia, 03-02-2008
“La verdad por delante: ICV nunca me ha gustado. Pienso que es un partido repleto de soldados derrotados del marxismo con antifaz ecologista, dispuestos a seguir luchando contra un sistema económico que ha logrado que miles de millones de ciudadanos de todo el planeta hayan escapado de la pobreza. Un sistema que, para ellos, representa una dolorosa derrota intelectual difícil de olvidar.
Una de sus armas actuales es la peculiar utilización de las palabras “nueva cultura”. Hablan de nueva cultura del agua, nueva cultura de la vivienda, nueva cultura de la energía, nueva cultura de paz, nueva cultura de residuos y de infinidad de nuevas culturas más. ¿Por qué quieren culturas nuevas? Pues porque piensan que los ciudadanos somos malos, egoístas o ignorantes y tomamos decisiones equivocadas. Ellos, que son buenos, generosos y sabios, están ahí para protegernos de nuestros propios errores y la manera de hacerlo es darnos una “nueva cultura”: cuando no les gusta que gastemos agua, nos dicen que necesitamos una nueva cultura del agua; cuando no les gusta que cojamos el coche, quieren que cambiemos a una nueva cultura del transporte.
Todo esto sería una anécdota grotesca sino fuera porque, cuando llegan al poder, las nuevas culturas acaban siendo implementadas con regulaciones, prohibiciones, multas, límites de velocidad, coerciones, cánones, impuestos, sanciones y castigos.
El disfraz verde queda muy moderno, pero la nomenklatura que se esconde debajo, sigue representado una amenaza para nuestra libertad.”
Xavier Sala i Martín
Espero que ara quedi més clar el significat de qualificar una ideologia de caduca. Argumentar-ho amb reflexions i dades és tan democràtic com no qualificar-la, tan democràtic és estar-ne a favor com en contra, com passar-hi directament. Estaràs amb mi que la ideologia feixista és caduca, irracional i del tot denunciable, i que la qualifiqui d’aquesta manera, vol dir que jo no em pugui aplicar el concepte de democràcia ??? Obro parèntesi: Amb això no estic fent cap paral.lelisme entre el feixisme i ICV, vull deixar-ho clar per evitar que ningú malintencionadament caigui en aquest error. Tanco parèntesi.
En referència a qui pot i qui no pot governar la Generalitat de Catalunya, evidentment que qualsevol formació política hi té dret i fins i tot m’atreveria a dir que totes les posicions democràtiques hi tenen l’obligació d’estar-hi representades i governar en algun moment, incloent-hi ICV. D’això va l’alternança democràtica. En aquest cas, simplement volia expressar el meu punt de vista personal (que no ha de ser l’únic i/o l’encertat) que una vegada analitzat el vagatge de les conselleries que controla ICV, ja ha arribat l’hora de jubilar-los abans que no sigui gaire tard i ells ens jubilin a nosaltres (als catalans, a Catalunya!). Seria llarg, però podríem parlar dels vaixells de la sequera, les pallisses de Les Corts, la gestió de l’incendi de l’Horta de Sant Joan, la repressió policial contra estudiants i periodistes, la utilització de punxons il.legals, la velocitat limitada, els informes “fantasma” encarregats a amics i professionals afins, els arbres ecològics de nadal, etc…
Per altra banda, quan parles del “cortijo” dels socialistes a Cerdanyola, trobo que és una descripció genial aplicable al que el tripartit a convertit la Generalitat: els barons socialistes des del seu “cortijo” del Llobregat estan eliminant i arraconant les sensibilitats més catalanistes del seu propi partit; endollament de càrrecs públics de germans i altres familiars (germans Carod-Rovira, germans Nadal, dones de José Montilla i José Zaragoza); excursions familiars amb helicòpter oficial de la Generalitat; compres a les boutiques més exclusives del Passeig de Gràcia amb cotxe oficial; etc…
Per anar acabant i no saturar a la parròquia, pel que fa a les “idees excloents” encara ric. Si anem a la realitat veurem que el tripartit porta 6 anys EXCLOENT de l’àmbit públic (Generalitat, consells comarcals, diputacions i ajuntaments) tot el que porti l’emprenta de CiU. El poder de CiU s’ha quedat reduït a alguns ajuntaments mitjants, i tot no és fruït de la casualitat sinó d’una estratègia excloent del tripartit. Jo crec que aquesta estrategia no és bona per Catalunya però la considero democràtica, de la mateixa manera que és democràtic que jo pensi que ICV no és un partit de govern de país, sinó que és un partit ideal per estar a l’oposició i darrera les pancartes.