Armand Riba |
divendres, 26 de febrer de 2010 | 00:47h
Hola Pol,
Resto verdaderament impressionat i altrament al.lucinat, no com tu per l’article de l’Alfons, sinó més aviat per la teva resposta.
No entraré en els esdeveniments del passat que et serveixen una vegada més de fil conductor dels teus arguments, ja que aquests ja han estat suficientment explicats. Sincerament, crec que podríem estar 10 anys desgranant els motius dels fets ocorreguts pero mai arribaries a entendre’ls, no perquè cregui que no hi estàs capacitat, sinó perquè senzillament ni vols ni t’interessa entendre’ls.
Al que anava, no comprenc com al.lucines amb l’article de l’Alfons on només expressa un estat d’ànim fruït dels diferents enfrontaments, declaracions i escenificacions públiques en les quals sembla que s’han instal.lat els polítics locals. La seva reflexió estic segur que es compartida, i com a menys entesa, per gran part de la ciutadania, i com més ativiem el foc més desahafecció i abstensció s’originarà envers la política local.
En el context de crisi econòmica que ens trobem és del tot necessari potenciar les polítiques socials, ajudar als més desfavorits, integrar els immigrants a la societat catalana, caminar conjuntament amb els empresaris locals per tal de crear llocs de treball, col.laborar amb el comerç de la ciutat, tirar endavant inversions projectades a la ciutat i que fins fa poc hi estaveu d’acord, … Del que estic segur és que no és el temps del "mal rotllo" i la desunió, del pessimisme i la destrucció sistemàtica.
Estic convençut que podríem estar 10 anys més raonant-te la incomoditat que expressa l’Alfons pero el resultat seria el mateix que els anteriors 10 anys que t’he comentat que estaríem intentant fer-te entendre que la situació política derivada a Cerdanyola ve sobretot provocadaper la irresponsabilitat política de l’antic Alcalde i el seu grup municipal. Irresponsabilitat que es contraposa amb la responsabilitat i vàlua política demostrada per l’Alfons a l’hora d’avantpossar els interessos de Cerdanyola als merament partidistes, que per cert molts de vosaltres hi esteu abonats.
Pol, només he llegit un parell de cartes teves a la premsa local, i la veritat que el seu contingut es mou entre la mala educació i el mal gust, quedant molt lluny d’una persona que persegueix l’interès general enfront la pura estratègia egoïsta i partidista.
La diferència entre l’article de l’Alfons i la teva resposta és que mentre l’Alfons escriu per superar l’etapa de confrontació desde una enorme estima a Catalunya i Cerdanyola per sobre de les posicions polítiques que pugui representar i defensar, crec que tu et quedes ofegat per una ideologia caduca i unes sigles ressentides que no deixen expressar-te d’una manera positiva i constructiva.
Finalment, ja que esmentes les properes eleccions, deixem dir-te que abans de les eleccions municipals venen les del Parlament de Catalunya, on el poble català us col.locarà de nou al lloc on mai teníeu que haver sortit, més encara vistes les "còmiques" trajectories de les conselleries que el Govern es va veure forçat a confiar-vos.
Hola Pol,
Resto verdaderament impressionat i altrament al.lucinat, no com tu per l’article de l’Alfons, sinó més aviat per la teva resposta.
No entraré en els esdeveniments del passat que et serveixen una vegada més de fil conductor dels teus arguments, ja que aquests ja han estat suficientment explicats. Sincerament, crec que podríem estar 10 anys desgranant els motius dels fets ocorreguts pero mai arribaries a entendre’ls, no perquè cregui que no hi estàs capacitat, sinó perquè senzillament ni vols ni t’interessa entendre’ls.
Al que anava, no comprenc com al.lucines amb l’article de l’Alfons on només expressa un estat d’ànim fruït dels diferents enfrontaments, declaracions i escenificacions públiques en les quals sembla que s’han instal.lat els polítics locals. La seva reflexió estic segur que es compartida, i com a menys entesa, per gran part de la ciutadania, i com més ativiem el foc més desahafecció i abstensció s’originarà envers la política local.
En el context de crisi econòmica que ens trobem és del tot necessari potenciar les polítiques socials, ajudar als més desfavorits, integrar els immigrants a la societat catalana, caminar conjuntament amb els empresaris locals per tal de crear llocs de treball, col.laborar amb el comerç de la ciutat, tirar endavant inversions projectades a la ciutat i que fins fa poc hi estaveu d’acord, … Del que estic segur és que no és el temps del "mal rotllo" i la desunió, del pessimisme i la destrucció sistemàtica.
Estic convençut que podríem estar 10 anys més raonant-te la incomoditat que expressa l’Alfons pero el resultat seria el mateix que els anteriors 10 anys que t’he comentat que estaríem intentant fer-te entendre que la situació política derivada a Cerdanyola ve sobretot provocada per la irresponsabilitat política de l’antic Alcalde i el seu grup municipal. Irresponsabilitat que es contraposa amb la responsabilitat i vàlua política demostrada per l’Alfons a l’hora d’avantpossar els interessos de Cerdanyola als merament partidistes, que per cert molts de vosaltres hi esteu abonats.
Pol, només he llegit un parell de cartes teves a la premsa local, i la veritat que el seu contingut es mou entre la mala educació i el mal gust, quedant molt lluny d’una persona que persegueix l’interès general enfront la pura estratègia egoïsta i partidista.
La diferència entre l’article de l’Alfons i la teva resposta és que mentre l’Alfons escriu per superar l’etapa de confrontació desde una enorme estima a Catalunya i Cerdanyola per sobre de les posicions polítiques que pugui representar i defensar, crec que tu et quedes ofegat per una ideologia caduca i unes sigles ressentides que no deixen expressar-te d’una manera positiva i constructiva.
Finalment, ja que esmentes les properes eleccions, deixem dir-te que abans de les eleccions municipals venen les del Parlament de Catalunya, on el poble català us col.locarà de nou al lloc on mai teníeu que haver sortit, més encara vistes les "còmiques" trajectories de les conselleries que el Govern es va veure forçat a confiar-vos.
Armand Riba