feia dies que no escrivia res, però jo no sóc pas poeta. Sóc prosista i m'agrada la literatura en el sentit més dur de la paraula i Espriu era un poeta i un literat en el sentit més asceta i més dur de la realitat. Un Nobel en portència però amb el defecte genètic de ser català.
No sóc poeta, però llegir versos d'Espriu, de Segarra, de Foix, de Salvat, de Martí Pol, d'Estellés ... i molts d'altres ... una llàgrima cau i anyoro la llengua perduda o perdurable ... qui ho sap ... una llàgrima que pot caure i cau quan escoltes música de Brel, de la Barbara, del Ferré ... herència de més enllà d'aquella terra que feia clam en aquell molt anomenat poema del gran mestre Salvador enterrat a Sinera. Un mestre que estimava el seus país i que mai en va renegar, encara que el país fóra brut, disoartat i maldestre.
feia dies que no escrivia res, però jo no sóc pas poeta. Sóc prosista i m'agrada la literatura en el sentit més dur de la paraula i Espriu era un poeta i un literat en el sentit més asceta i més dur de la realitat. Un Nobel en portència però amb el defecte genètic de ser català.
No sóc poeta, però llegir versos d'Espriu, de Segarra, de Foix, de Salvat, de Martí Pol, d'Estellés ... i molts d'altres ... una llàgrima cau i anyoro la llengua perduda o perdurable ... qui ho sap ... una llàgrima que pot caure i cau quan escoltes música de Brel, de la Barbara, del Ferré ... herència de més enllà d'aquella terra que feia clam en aquell molt anomenat poema del gran mestre Salvador enterrat a Sinera. Un mestre que estimava el seus país i que mai en va renegar, encara que el país fóra brut, disoartat i maldestre.
Bon vespre.