Ma tia Maria Roseta, que sabia totes les dites i refranys del món, deia: "òbila llantiera, mànegues d'estral", en referència al vol d'aquests ocells estrígides (Strix flammea) de plomatge fi, i a la semblança de les ales en moviment amb la trajectòria de les destrals quan esporguen, poden o desronyen els tarongers o les bresquilleres.
