marticabre |
dimecres, 10 de febrer de 2010 | 17:45h
Arran del meu comentari he tingut una conversa llarga amb en Saül. Les converses tenen l'avantatge sobre els posts quan es tracta de matisar posicions i explicar els motius dels fets. També per desfer malentesos. Després de la conversa, vull matisar el meu comentari anterior.
D'una banda, crec que el comentari sobre ERC i CiU no era apropiat en aquest post. En Saül no és militant i el comentari l'he fet tenint al cap una altra persona, no pas ell.
De l'altra banda, no vull entrar pas en la baralla entre Novoa i Gordillo. Ni tampoc en la situació de la cooperant catalana. El primer tema és personal i el segon és massa complicat. El que sí que volia expressar en el meu comentari, i explicar-ho millor, és que tinc dubtes sobre el fet que una persona que sigui directora de l'ACN pugui alhora escriure articles d'opinió en un diari i mantenir un blog personal que és, alhora, un blog de referència en els entorns polític i periodístic. Això vol dir no només barallar-se amb els dos clàssics barrets (govern i societat civil), que a vegades són tres barrets (govern, partit i societat civil), sinó també avaluar l'impacte de l'opinió personal en l'entorn 2.0, un impacte que pot anar més enllà dels SMS privats enviats per diputats i captats per fotògrafs o els ja clàssics talls de veu captats per micròfons no del tot apagats.
Aquest és realment el meu dubte, tal i com li he expressat personalment a en Saül.
En Saül volia reflexionar i escriure sobre els hooligans 2.0, però crec que li ha sortit un article en un to personal poc apropiat per a la seva responsabilitat. Més enllà de la bravata i l'incident anecdòtic, pot combinar un càrrec periodístic important la neutralitat exigida per la seva feina amb la possibilitat d'oferir opinions personals? Jo no en tinc la resposta, però crec que és un debat interessant.
D'una banda, crec que el comentari sobre ERC i CiU no era apropiat en aquest post. En Saül no és militant i el comentari l'he fet tenint al cap una altra persona, no pas ell.
De l'altra banda, no vull entrar pas en la baralla entre Novoa i Gordillo. Ni tampoc en la situació de la cooperant catalana. El primer tema és personal i el segon és massa complicat. El que sí que volia expressar en el meu comentari, i explicar-ho millor, és que tinc dubtes sobre el fet que una persona que sigui directora de l'ACN pugui alhora escriure articles d'opinió en un diari i mantenir un blog personal que és, alhora, un blog de referència en els entorns polític i periodístic. Això vol dir no només barallar-se amb els dos clàssics barrets (govern i societat civil), que a vegades són tres barrets (govern, partit i societat civil), sinó també avaluar l'impacte de l'opinió personal en l'entorn 2.0, un impacte que pot anar més enllà dels SMS privats enviats per diputats i captats per fotògrafs o els ja clàssics talls de veu captats per micròfons no del tot apagats.
Aquest és realment el meu dubte, tal i com li he expressat personalment a en Saül.
En Saül volia reflexionar i escriure sobre els hooligans 2.0, però crec que li ha sortit un article en un to personal poc apropiat per a la seva responsabilitat. Més enllà de la bravata i l'incident anecdòtic, pot combinar un càrrec periodístic important la neutralitat exigida per la seva feina amb la possibilitat d'oferir opinions personals? Jo no en tinc la resposta, però crec que és un debat interessant.