Aquest conte em fa pensar, per primera vegada des d'aquell dia, en què estaria fent la meua amiga. I estic segur que riguent, parlant amb sa mare, segurament amb un tó elevat, quasi cridant, entre tanta gent, i pensant ja en el que faria aquella vesprada. Perque ella no deixava passar el temps, se'l menjava.
