Juan Manuel Rodríguez |
dimecres, 21 de juny de 2006 | 15:31h
Vaig tenir l'honor de tenir llarguíssimes converses per email sobre el pla per a arribar fins a la independència. Ment ordenada fins al seu darrer suspir. Organitzador vocacional. Clarivident, no veia cap més futur per al seu-nostre país (Països Catalans) que un immediat procés d'independència, i a això abocava totes les seves energies, fins i tot les darreres. Va dedicar dies, setmanes, mesos i anys al treballar sobre el seu pla que va compartir amb molta gent, sobre el qual vam intercanviar punts de vista i vaig tenir l'honor d'influir en el seu pensament i els últims apunts. Segurament viure a Alemanya li va fer no perdre mai la claredat de pensament sobre el que els catalans necessitem, com, quan i per què. Lliure de la boirina espanyola que tot ho empastifa a casa nostra, ell va dedicar el seu temps a deslliurar-nos-en també a nosaltres. Amatent a tot allò que feia bona pinta per al nostre alliberament, hi contactava i hi aportava tot el que el seu cap havia ideat. Malauradament ha mort amb el record fresc de com és de trist que una part del seu país torni a votar sí a una merda d'Estatut com aquest. Però crec que afortunadament ha mort també amb la certesa que ell ja no era l'únic que no veia clar el què, el com, el quan i el per què. És un deure moral que tinc, que tenim tots, fer que l'esforç de patriotes com en Francesc Sala-Duch no sigui en va, i que si bé ell no ho veurà, patriotes com ell de la seva edat i de la seva generació, sí que ho puguin veure encara. Els ho devem.
Vaig tenir l'honor de tenir llarguíssimes converses per email sobre el pla per a arribar fins a la independència. Ment ordenada fins al seu darrer suspir. Organitzador vocacional. Clarivident, no veia cap més futur per al seu-nostre país (Països Catalans) que un immediat procés d'independència, i a això abocava totes les seves energies, fins i tot les darreres. Va dedicar dies, setmanes, mesos i anys al treballar sobre el seu pla que va compartir amb molta gent, sobre el qual vam intercanviar punts de vista i vaig tenir l'honor d'influir en el seu pensament i els últims apunts. Segurament viure a Alemanya li va fer no perdre mai la claredat de pensament sobre el que els catalans necessitem, com, quan i per què. Lliure de la boirina espanyola que tot ho empastifa a casa nostra, ell va dedicar el seu temps a deslliurar-nos-en també a nosaltres. Amatent a tot allò que feia bona pinta per al nostre alliberament, hi contactava i hi aportava tot el que el seu cap havia ideat. Malauradament ha mort amb el record fresc de com és de trist que una part del seu país torni a votar sí a una merda d'Estatut com aquest. Però crec que afortunadament ha mort també amb la certesa que ell ja no era l'únic que no veia clar el què, el com, el quan i el per què. És un deure moral que tinc, que tenim tots, fer que l'esforç de patriotes com en Francesc Sala-Duch no sigui en va, i que si bé ell no ho veurà, patriotes com ell de la seva edat i de la seva generació, sí que ho puguin veure encara. Els ho devem.