I tan honestos com són!
Xavier |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 20:36h
No et conec, Jaume. No sé si com diuen defensaves interessos personals, ni m'importa, perquè cal ser curt de gambals per pensar que en Carretero, o qui sigui, no defensa els seus, d'interessos. Tothom ho fa. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és que Carretero ho tenia tot a favor per fer valer la seva posició en contra de la ponència aprovada per l'assemblea sense necessitat de dimitir ni d'acusar-vos públicament. Tal com vens a dir, això ha estat una veritable cacicada d'aquest salavapàtries, escudant-se darrera un populisme lamentable envers uns associats que semblen més seguidors d'una secta que persones enraonades que analitzen les coses abans de pronunciar-se. En Carretero ho ha justificat dient que no podia perdre ni un minut debatent en el sí de la junta. Quin magnífic exemple de democràcia! I la Carandell diu avui "No volíem posar Reagrupament en una situació de crisi i per això vam dimitir". Fantàstic! La incoherència de tot plegat és tan evident que només un ximple o un desesperat pot continuar creient-se les excuses de mal pagadors d'aquests autoproclamats "honestos" i "regeneradors". Com diu la dita castellana: "diguem de què presumeixes...". I potser el problema és aquest: que estem tan desesperats i mancats de lideratge que estem disposats a comprar el que sigui a les rebaixes. Amb líders com aquests als catalans encara ens passa poc. I espera't! que ara ens encolomarà en Laporta, l'altre que també fa dimitir les juntes de quatre en quatre, o més. Ah! I sobretot, qui no combregui amb els liderats messiànics de Carretero i Laporta és un traïdor, un oportunista i no se quantes coses més, eh!
