Sergi Serra |
dilluns, 1 de febrer de 2010 | 16:21h
Salutacions,
Em permeto enviar-te un escrit meu arrel de la proposta de jubilació als 67 anys. És una modestíssima aportació d'un treballador de coll blau.
PD:
M'ha dit que en una reunió vàreu demanat per mi. El meu correu-e és
sergisr@gmail.com
El Govern central acaba
d'anunciar un progressiu retard de l'edat de jubilació, fins
arribar-la a implantar al 67 anys, perquè el sistema de pensions no
es manté. És indispensable aquesta mesura? Analitzem-ho.
El primer de tot és
resumir en una fórmula matemàtica allò que anomenem el sistema de
pensions. Bàsicament, s'ha de complir la següent condició:
nombre de cotitzants *
import mitjà cotitzat > nombre de pensionistes * pensió mitjana
El producte de
multiplicar el número de cotitzants a la Seguretat Social per la
quantitat mitjana aportada per aquests ha de ser superior al número
de pensionistes multiplicat pel valor mitjà de les seves pensions.
Com mantenim aquesta
fórmula? Se m'acudeixen diverses maneres: Podem augmentar els
factors de l'esquerra o disminuir els de la dreta.
Estudiem, pas per pas,
cadascuna de les possibles mesures:
Augmentar el número
de cotitzants.
Com
ho aconseguim? Primer que res, buscant la plena ocupació. Una altra
mesura fonamental és el foment de la natalitat. Per a fer això,
haurem de mirar per què hem arribat a aquesta situació de baixa
natalitat. Jo crec que hi juguen, principalment, els següents
elements: Inseguretat laboral, salaris baixos, horaris laborals
incompatibles amb la vida familiar i habitatges a preus inabastables.
Tot això fa que els joves en edat de procrear no es puguin
independitzar, i que, en cas de fer-ho, la seva economia sigui tan
precària que només els més privilegiats o el més irresponsables
tinguin fills. Solució: Contractes estables, salaris dignes,
conciliació de la vida laboral amb la vida familiar i control de
l'especulació immobiliària.
Una
altra possibilitat, si assumim la nostra condició de país sense
possibilitats de prosperar, seria importar mà d'obra forana que,
malgrat les penalitats, no s'estigui de tenir molts fills, els quals
compensin els seus baixos salaris, ergo cotitzacions, per l'alt
número d'individus d'aquest perfil. Aquesta població, en acceptar
baixos sous i horaris intolerables per als naturals del país,
acabaria desplaçant dels llocs de feina els autòctons i potenciant
les causes de la baixa natalitat entre aquests.
Si
no volem tocar la natalitat, podem optar per perseguir aquells que
viuen de l'economia submergida, que no cotitzen i en molts casos
cobren pensions o prestacions.
Retardar
l'edat de jubilació, en la situació de tercermundisme laboral de
l'Estat espanyol, només contribuirà a augmentar les xifres d'atur
juvenil, i repercutirà molt negativament en la natalitat, base de la
piràmide de les pensions i prestacions.
Augmentar l'import
mitjà cotitzat.
Un
dels problemes que han portat a aquesta situació és que els
cotitzants actuals cobren menys que antany els ara pensionistes,
fent que els sous d'ara no puguin pagar les pensions obtingudes en
funció d'unes retribucions d'abans. Com que la cotització és
directament proporcional al salari percebut, un augment de les
cotitzacions passa per augmentar els percentatges a pagar o millorar
els salaris. Aquesta última mesura seria doblement beneficiosa,
perquè incidiria també en el punt anterior, el foment de la
natalitat. El consum depèn també de manera molt directa de la salut
econòmica de la classe obrera.
No
podem tampoc oblidar-nos de la persecució del frau comès per
aquells qui no declaren tots els seus ingressos.
Disminuir el número
de pensionistes.
La
principal mesura seria retardar l'edat de jubilació, fet que, com
comentàvem abans, aporta més inconvenients que avantatges.
Una
qüestió que sí que s'hauria d'abordar seriosament és el de les
baixes mèdiques fraudulentes, que ha esdevingut un autèntic modus
vivendi en una societat que és l'antítesi dels paisos nòrdics. Alguns d'aquests falsos malalts,
a sobre, segueixen treballant, però sense declarar-ne els guanys.
Rebaixar les pensions.
Aquí
podem aplicar tota mena d'argúcies, com tenir en compte tota la vida
laboral del treballador, amb les seves èpoques d'atur i la seva
joventut de baixos salaris, si no treballant contra la seva voluntat
sense assegurar.
El
retard de l'edat de jubilació, si tenim en compte la vida sencera
d'un obrer, al final comportarà també una retallada, si no en
quantitat, sí en número de mensualitats percebudes.
Conclusions:
D'aquesta
anàlisi extrec que les teories econòmiques de Henry Ford continuen
vigents. L'única manera de mantenir sana l'economia passa per la plena ocupació i un
tracte salarial just. Això condueix a una classe obrera que
consumeix, engrandint les empreses, creant llocs de feina i generant
ingressos per impostos indirectes (IVA). Uns bons salaris signifiquen
també altes cotitzacions a la Seguretat Social. I finalment,
condueixen al benestar necessari per a uns bons índexs natalitat.
Retardar
l'edat de jubilació és un llast per als joves i un factor de
descens de natalitat. Sense oblidar que, si bé és cert que des-d'un
punt de vista biològic no és el mateix tenir 65 anys ara que fa
cent anys, també és veritat que un obrer d'ara, als 65 anys, ha
produït unes plusvàlues infinitament majors a les de l'obrer de
principis del Segle XX, gràcies a la tecnificació del treball.
Salutacions,
Em permeto enviar-te un escrit meu arrel de la proposta de jubilació als 67 anys. És una modestíssima aportació d'un treballador de coll blau.
PD:
M'ha dit que en una reunió vàreu demanat per mi. El meu correu-e és
sergisr@gmail.com
El Govern central acaba
d'anunciar un progressiu retard de l'edat de jubilació, fins
arribar-la a implantar al 67 anys, perquè el sistema de pensions no
es manté. És indispensable aquesta mesura? Analitzem-ho.
El primer de tot és
resumir en una fórmula matemàtica allò que anomenem el sistema de
pensions. Bàsicament, s'ha de complir la següent condició:
nombre de cotitzants *
import mitjà cotitzat > nombre de pensionistes * pensió mitjana
El producte de
multiplicar el número de cotitzants a la Seguretat Social per la
quantitat mitjana aportada per aquests ha de ser superior al número
de pensionistes multiplicat pel valor mitjà de les seves pensions.
Com mantenim aquesta
fórmula? Se m'acudeixen diverses maneres: Podem augmentar els
factors de l'esquerra o disminuir els de la dreta.
Estudiem, pas per pas,
cadascuna de les possibles mesures:
Augmentar el número
de cotitzants.
Com
ho aconseguim? Primer que res, buscant la plena ocupació. Una altra
mesura fonamental és el foment de la natalitat. Per a fer això,
haurem de mirar per què hem arribat a aquesta situació de baixa
natalitat. Jo crec que hi juguen, principalment, els següents
elements: Inseguretat laboral, salaris baixos, horaris laborals
incompatibles amb la vida familiar i habitatges a preus inabastables.
Tot això fa que els joves en edat de procrear no es puguin
independitzar, i que, en cas de fer-ho, la seva economia sigui tan
precària que només els més privilegiats o el més irresponsables
tinguin fills. Solució: Contractes estables, salaris dignes,
conciliació de la vida laboral amb la vida familiar i control de
l'especulació immobiliària.
Una
altra possibilitat, si assumim la nostra condició de país sense
possibilitats de prosperar, seria importar mà d'obra forana que,
malgrat les penalitats, no s'estigui de tenir molts fills, els quals
compensin els seus baixos salaris, ergo cotitzacions, per l'alt
número d'individus d'aquest perfil. Aquesta població, en acceptar
baixos sous i horaris intolerables per als naturals del país,
acabaria desplaçant dels llocs de feina els autòctons i potenciant
les causes de la baixa natalitat entre aquests.
Si
no volem tocar la natalitat, podem optar per perseguir aquells que
viuen de l'economia submergida, que no cotitzen i en molts casos
cobren pensions o prestacions.
Retardar
l'edat de jubilació, en la situació de tercermundisme laboral de
l'Estat espanyol, només contribuirà a augmentar les xifres d'atur
juvenil, i repercutirà molt negativament en la natalitat, base de la
piràmide de les pensions i prestacions.
Augmentar l'import
mitjà cotitzat.
Un
dels problemes que han portat a aquesta situació és que els
cotitzants actuals cobren menys que antany els ara pensionistes,
fent que els sous d'ara no puguin pagar les pensions obtingudes en
funció d'unes retribucions d'abans. Com que la cotització és
directament proporcional al salari percebut, un augment de les
cotitzacions passa per augmentar els percentatges a pagar o millorar
els salaris. Aquesta última mesura seria doblement beneficiosa,
perquè incidiria també en el punt anterior, el foment de la
natalitat. El consum depèn també de manera molt directa de la salut
econòmica de la classe obrera.
No
podem tampoc oblidar-nos de la persecució del frau comès per
aquells qui no declaren tots els seus ingressos.
Disminuir el número
de pensionistes.
La
principal mesura seria retardar l'edat de jubilació, fet que, com
comentàvem abans, aporta més inconvenients que avantatges.
Una
qüestió que sí que s'hauria d'abordar seriosament és el de les
baixes mèdiques fraudulentes, que ha esdevingut un autèntic modus
vivendi en una societat que és l'antítesi dels paisos nòrdics. Alguns d'aquests falsos malalts,
a sobre, segueixen treballant, però sense declarar-ne els guanys.
Rebaixar les pensions.
Aquí
podem aplicar tota mena d'argúcies, com tenir en compte tota la vida
laboral del treballador, amb les seves èpoques d'atur i la seva
joventut de baixos salaris, si no treballant contra la seva voluntat
sense assegurar.
El
retard de l'edat de jubilació, si tenim en compte la vida sencera
d'un obrer, al final comportarà també una retallada, si no en
quantitat, sí en número de mensualitats percebudes.
Conclusions:
D'aquesta
anàlisi extrec que les teories econòmiques de Henry Ford continuen
vigents. L'única manera de mantenir sana l'economia passa per la plena ocupació i un
tracte salarial just. Això condueix a una classe obrera que
consumeix, engrandint les empreses, creant llocs de feina i generant
ingressos per impostos indirectes (IVA). Uns bons salaris signifiquen
també altes cotitzacions a la Seguretat Social. I finalment,
condueixen al benestar necessari per a uns bons índexs natalitat.
Retardar
l'edat de jubilació és un llast per als joves i un factor de
descens de natalitat. Sense oblidar que, si bé és cert que des-d'un
punt de vista biològic no és el mateix tenir 65 anys ara que fa
cent anys, també és veritat que un obrer d'ara, als 65 anys, ha
produït unes plusvàlues infinitament majors a les de l'obrer de
principis del Segle XX, gràcies a la tecnificació del treball.