I si no t'interessa ser explícit, per què dius que és un problema?
Què és per a tu el triomf? I, segons tu, què ha de triomfar a part del que et ve de gust?
Referent a que en Llach es posi al teu abast i tu al seu, dius això:
"Ni m'interessa ni em vindria de gust."
Per què no t'interessa? I com ho saps que en un futur no et vindrà de gust? Creus que si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no arrisques en la vida? I també creus que et pots decebre a tu mateix? I creus que fóra un ultratge a la teva "virilitat", poso per cas? Si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no series capaç d'assaborir la lluita per la independència de Catalunya, si és pel que de debò lluites tu i lluita ell?
"Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta."
I per aprendre de la gent que t'envolta, abans et desaprens o bé creus que aquest gest a tu no et cal? La teva resposta agraïda només és per la gent que t'envolta; només així té sentit el teu esforç?
En Llach té una cançó que parla de la tendresa, i en un fragment diu això: "Ah!, si no fos per la tendresa que espera..."
El nom del teu blog és aquest:
"qui sap si la tendresa".
Pots explicar què entens tu per aquesta expressió? I d'on va sortir? I on va? I fins on arriba? Té alguna relació amb la cançó d'en Llach?
"Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials.
Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment."
Això depèn! Tu, Cesk, potser descrius una circumstància afegida, però no pas determinant. Les afirmacions absolutes em semblen irracionals. I això no vol pas dir que jo no les faci, eh! Però també és cert que per aquesta raó el dubte sempre el veig com un estel lluminós!
I jo no situo la meva identitat on la situes tu, ni molt menys! Tot i que jo em construeixo gràcies al contacte PROFUND amb els altres, també. Sóc, doncs, un animal polític o si t'agrada més social com deia Marx. Però no només sóc això, també sóc un animal que espera, encara que no pas a CANVI d'AMOR o a canvi d'un interès per quelcom, sinó que espero per AMOR. I per AMOR, TOT!
I no només espero els que m'envolten i que pensen com penso jo, sinó que espero la força de tot un poble dempeus. Amb les seves diferències, si vols, però treballant i lluitant per ESTIMAR DE DEBÓ una mateixa causa: la independència de Catalunya! Perquè no només sóc un animal que espera, sinó que també sóc un animal que es va fent gràcies a l'experiència dels seus vells. I ells mai no em són un mal a evitar si estimen la llibertat.
Dius que el disc es diu la mà dels qui t'esperen, i al Llach no l'espereu pas? I t'ho pregunto sense saber què opina de la feina que fas com a treballador per la cultura d'aquesta nostra terra. Ignoro fins i tot si teniu cap relació social.
"El problema és que no m'interessa ser explícit."
Per què no t'interessa ser explícit?
I si no t'interessa ser explícit, per què dius que és un problema?
Què és per a tu el triomf? I, segons tu, què ha de triomfar a part del
que et ve de gust?
Referent a que en Llach es posi al teu abast i tu al seu, dius això:
"Ni m'interessa ni em vindria de gust."
Per què no t'interessa? I com ho saps que en un futur no et vindrà de gust?
Creus que si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no arrisques en la vida?
I també creus que et pots decebre a tu mateix? I creus que fóra un ultratge a la teva "virilitat", poso per cas?
Si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no series capaç d'assaborir
la lluita per la independència de Catalunya, si és pel que de debò lluites tu i lluita ell?
"Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta."
I per aprendre de la gent que t'envolta, abans et desaprens o bé creus
que aquest gest a tu no et cal? La teva resposta agraïda només és
per la gent que t'envolta; només així té sentit el teu esforç?
En Llach té una cançó que parla de la tendresa, i en un fragment diu això:
"Ah!, si no fos per la tendresa que espera..."
El nom del teu blog és aquest:
"qui sap si la tendresa".
Pots explicar què entens tu per aquesta expressió?
I d'on va sortir? I on va? I fins on arriba? Té alguna
relació amb la cançó d'en Llach?
"Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials.
Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment."
Això depèn! Tu, Cesk, potser descrius una circumstància afegida,
però no pas determinant. Les afirmacions absolutes em semblen irracionals.
I això no vol pas dir que jo no les faci, eh!
Però també és cert que per aquesta raó el dubte sempre el veig
com un estel lluminós!
I jo no situo la meva identitat on la situes tu, ni molt menys! Tot i que jo em
construeixo gràcies al contacte PROFUND amb els altres, també.
Sóc, doncs, un animal polític o si t'agrada més social com deia Marx.
Però no només sóc això, també sóc un animal que espera, encara que
no pas a CANVI d'AMOR o a canvi d'un interès per quelcom,
sinó que espero per AMOR. I per AMOR, TOT!
I no només espero els que m'envolten i que pensen com penso jo,
sinó que espero la força de tot un poble dempeus.
Amb les seves diferències, si vols, però treballant i lluitant per
ESTIMAR DE DEBÓ una mateixa causa: la independència de Catalunya!
Perquè no només sóc un animal que espera, sinó que també
sóc un animal que es va fent gràcies a l'experiència dels
seus vells. I ells mai no em són un mal a evitar si estimen la llibertat.
Dius que el disc es diu la mà dels qui t'esperen, i al Llach no l'espereu pas?
I t'ho pregunto sense saber què opina de la feina que fas com a treballador per la cultura d'aquesta nostra terra. Ignoro fins i tot si teniu cap relació social.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!