Totes molt boniques les lletres de les teves cançons. Totes a favor de la llibertat, la justícia, la democràcia sense màscara com dius tu... I la teva veu és clara i entenedora; no com la "d'altres" que ni amb els meus cabells apartats de les orelles "enganxades" al cassette tenien treballs per entendre les mitges paraules o xiuxiuejos. Però hi trobo a faltar el crit clar i concís d'independència, per a tots els pobles oprimits, començant pel nostre. I aquest crit també te'l trobo a faltar als concerts... Téns por, oi ? La teva veu "tancada a dins..." a un parell de cançons m'ho diu... Miro de posar-me al teu lloc. Jo també tinc por. També sóc filla d'una generació encara més covarda o poruga que la teva. Tots tenim massa por , encara ! Els que esteu més amunt, hauríeu de seguir el crit dèbil dels que estem més avall, i no només dues vegades a l'any... Així, el gran crit d'independència es feria SENTIR i entre tots aprendríem a perdre la por !
De la música no sabria què dir-te... No hi ha música bona, ni dolenta, com sí n'hi han de paraules. Que ens sigui agradable o desagradable als sentits, va a gustos... El que sí m'agrada dir-te, casi per necessitat... Trobo que de totes les teves cançons, "La petita rambla del Poble Sec" és on fas sentir més tota la plenitut i resplandor de la teva veu. I ben absent de monotonía. La veu d'un enamorat ;-)
I, si em permets una última pregunta:
Cesk, en cas que, un músic com en Lluís Llach (per posar un exemple) estés disposat a oferir-te la seva experiència musical, decididament al servei de les teves lletres perquè dringuin en precisió oportuna; estaries disposat a acceptar-la sense perdre el teu estil musical ?
I la teva veu és clara i entenedora; no com la "d'altres" que ni amb els meus cabells apartats de les orelles "enganxades" al cassette tenien treballs per entendre les mitges paraules o xiuxiuejos.
Però hi trobo a faltar el crit clar i concís d'independència, per a tots els pobles oprimits, començant pel nostre. I aquest crit també te'l trobo a faltar als concerts...
Téns por, oi ? La teva veu "tancada a dins..." a un parell de cançons m'ho diu...
Miro de posar-me al teu lloc. Jo també tinc por. També sóc filla d'una generació encara més covarda o poruga que la teva.
Tots tenim massa por , encara !
Els que esteu més amunt, hauríeu de seguir el crit dèbil dels que estem més avall, i no només dues vegades a l'any... Així, el gran crit d'independència es feria SENTIR i entre tots aprendríem a perdre la por !
De la música no sabria què dir-te... No hi ha música bona, ni dolenta, com sí n'hi han de paraules. Que ens sigui agradable o desagradable als sentits, va a gustos...
El que sí m'agrada dir-te, casi per necessitat... Trobo que de totes les teves cançons, "La petita rambla del Poble Sec" és on fas sentir més tota la plenitut i resplandor de la teva veu. I ben absent de monotonía.
La veu d'un enamorat ;-)
I, si em permets una última pregunta:
Cesk, en cas que, un músic com en Lluís Llach (per posar un exemple) estés disposat a oferir-te la seva experiència musical, decididament al servei de les teves lletres perquè dringuin en precisió oportuna; estaries disposat a acceptar-la sense perdre el teu estil musical ?