Tens raó respecte als meus excessos argumentatius. L'espai d'un article d'opinió sempre és limitat i això repercuteix en forma de simplificació analítica. Conec una mica Suïssa i alguns suïssos, i hi tinc una íntima amiga que precisament va arribar com a refugiada (la seva família va fugir de Txecoslovàquia el 1968, quan la meva amiga tenia quatre anys). Conec, per tant, les dificultats d'integració en una societat força tancada i conservadora, sobretot als cantons alemanys. Tanmateix, això no la fa antidemocràtica, ans al contrari. Probablement el fet de la pràctica de la democràcia directa és el que fa a una societat més conservadora, i fins i tot "carca". És un fenomen que afecta també a una democràcia de la tradició de la nord-americana. La capacitat de triar sovint ens fa més reacis al canvi, sobretot quan l'statu quo et beneficia. El problema, en tot cas, rau quan s'instal·len desigualtats profundes dins la societat (d'ordre econòmic, encara que també cultural i antropològic) que provoca un rebuig espontani, explicable des de la psicologia col·lectiva. Ara bé, no crec que hagi estat injust amb determinats col·lectius de musulmans. Crec que volia explicar que les religions poden ser útils per satisfer les necessitats trascendents dels individus, tot i que són una pura creació humana i individual. El cas dels anarquistes i la seva passió per l'espiritisme n'és un bon exemple. Hi he tractat amb alguns musulmans cultes que, com els cristians cultes, són capaços de racionalitzar les seves creences. El problema no és la religió, sinó l'ús que se'n fa. I no només el polític. I sí, crec que el que està passant amb aquest islam reinventat, que serveix per sublimar fracassos individuals i col·lectius, és un escàndol! Si les coses no van pas bé, si resulta que no lligues, o no et donen feina, o et trobes discriminat, i ets un incomprès, buscar venjança amb pretextos religiosos no em sembla precisament una bona fórmula d'administrar els sentiments. Bon any, Ramon, i encantat de contestar una crítica en part justa.
Tens raó respecte als meus excessos argumentatius. L'espai d'un article d'opinió sempre és limitat i això repercuteix en forma de simplificació analítica. Conec una mica Suïssa i alguns suïssos, i hi tinc una íntima amiga que precisament va arribar com a refugiada (la seva família va fugir de Txecoslovàquia el 1968, quan la meva amiga tenia quatre anys). Conec, per tant, les dificultats d'integració en una societat força tancada i conservadora, sobretot als cantons alemanys. Tanmateix, això no la fa antidemocràtica, ans al contrari. Probablement el fet de la pràctica de la democràcia directa és el que fa a una societat més conservadora, i fins i tot "carca". És un fenomen que afecta també a una democràcia de la tradició de la nord-americana. La capacitat de triar sovint ens fa més reacis al canvi, sobretot quan l'statu quo et beneficia. El problema, en tot cas, rau quan s'instal·len desigualtats profundes dins la societat (d'ordre econòmic, encara que també cultural i antropològic) que provoca un rebuig espontani, explicable des de la psicologia col·lectiva.
Ara bé, no crec que hagi estat injust amb determinats col·lectius de musulmans. Crec que volia explicar que les religions poden ser útils per satisfer les necessitats trascendents dels individus, tot i que són una pura creació humana i individual. El cas dels anarquistes i la seva passió per l'espiritisme n'és un bon exemple. Hi he tractat amb alguns musulmans cultes que, com els cristians cultes, són capaços de racionalitzar les seves creences. El problema no és la religió, sinó l'ús que se'n fa. I no només el polític. I sí, crec que el que està passant amb aquest islam reinventat, que serveix per sublimar fracassos individuals i col·lectius, és un escàndol! Si les coses no van pas bé, si resulta que no lligues, o no et donen feina, o et trobes discriminat, i ets un incomprès, buscar venjança amb pretextos religiosos no em sembla precisament una bona fórmula d'administrar els sentiments.
Bon any, Ramon, i encantat de contestar una crítica en part justa.