Amb estat democràtic, no hi té justificació, la lluita armada. Ho veig així de clar. Ni a Euskadi ni a Catalunya. I a Catalunya, tard i malament, i respectant cadascú, fou una opció políticament manicomial que va deixar el dit independentisme combatiu en runes. Encara avui, no n'ha aixecat pas el cap, Ferran.
En sóc partidari, només faltaria, de publicitar-ne i documentar-ne aquelles temptatives, però critico, hi tinc tot el dret, de rebutjar, radicalment, aquell model de lluita -gran constructor de derrotes, a Europa, trer d'Irlanda-.
A casa nostra, les coses reeixiran amb lluita política, organització popular, i propostes susceptibles d'incorporar bé grans majories, bé minories sòlides i assenyades.
En sóc partidari, només faltaria, de publicitar-ne i documentar-ne aquelles temptatives, però critico, hi tinc tot el dret, de rebutjar, radicalment, aquell model de lluita -gran constructor de derrotes, a Europa, trer d'Irlanda-.
A casa nostra, les coses reeixiran amb lluita política, organització popular, i propostes susceptibles d'incorporar bé grans majories, bé minories sòlides i assenyades.
Cordialment,
Pere