Albert Vila |
divendres, 1 de gener de 2010 | 19:17h
Totalment d'acord amb els diversos punts de l'argumentació, però hi faig una salvetat: no podem implantar un sistema de vegueries sense treure'ns de sobre les províncies.
Quan es van implantar les comarques, hom va fer - inevitablement - dues errades: en uns casos es van modificar els límits lògics de les comarques per adequar-los als de les províncies; en els altres es va fer el contrari. Malament en un cas, malament en l'altre. Per posar un sol cas - n'hi ha uns quants més - el municipi de Montellà i Martinet pertany a la Cerdanya però alhora a la província de Lleida, amb totes les disfuncions que això comporta.
Doncs ara amb les vegueries pot passar el mateix: hi ha el risc de fer una divisió massa acomodada a les províncies; això pot ésser la principal dificultat per a l'acceptació de la vegueria del Penedès: tres comarques "barcelonines" i una de "tarragonina"!
I tornant al municipi de Montellà i Martinet, ens el trobarem enclavat a la vegeueria de l'Alt Pirineu (una vegueria "lleidatana"), a la comarca de la Cerdanya (una comarca "gironina") i a la província de Lleida. Una situació esquizofrènica...
En el desenvolupament de l'autonomia hem jugat massa sovint a fer veure que determinats fets no existien, i alhora, paradoxalment, a fer-nos forts en determinades institucions que blasmàvem. Em sap greu, perquè això afecta també CiU, que l'endemà que tres dels seus militants ocupessin sengles presidències de diputació i obrissin uns ulls com unes taronges davant el panorama de diner abundós i responsabilitat política limitada, va passar ràpidament a oblidar-se de reivindicar la província única.
En definitiva: si cal aprovar la llei de veguieries, aprovem-la; però dotem-la d'una moratòria que impedeixi la coexistència simultània de municipis, comarques, vegueries i províncies.
I diré més: la pròpia estructura comarcal s'hauria de modificar. Les comarques haurien de tenir una doble naturalesa: unitats administratives de la Generalitat d'una banda - i en aquest aspecte tots els municipis haurien de partànyer a una comarca - i mancomunitat forçoses de municipis de l'altra banda - i en aquest aspecte en serien exclosos els municipis grans (encara que això comportés la desaparició d'algun consell comarcal, com el del Barcelonès).
Quan es van implantar les comarques, hom va fer - inevitablement - dues errades: en uns casos es van modificar els límits lògics de les comarques per adequar-los als de les províncies; en els altres es va fer el contrari. Malament en un cas, malament en l'altre. Per posar un sol cas - n'hi ha uns quants més - el municipi de Montellà i Martinet pertany a la Cerdanya però alhora a la província de Lleida, amb totes les disfuncions que això comporta.
Doncs ara amb les vegueries pot passar el mateix: hi ha el risc de fer una divisió massa acomodada a les províncies; això pot ésser la principal dificultat per a l'acceptació de la vegueria del Penedès: tres comarques "barcelonines" i una de "tarragonina"!
I tornant al municipi de Montellà i Martinet, ens el trobarem enclavat a la vegeueria de l'Alt Pirineu (una vegueria "lleidatana"), a la comarca de la Cerdanya (una comarca "gironina") i a la província de Lleida. Una situació esquizofrènica...
En el desenvolupament de l'autonomia hem jugat massa sovint a fer veure que determinats fets no existien, i alhora, paradoxalment, a fer-nos forts en determinades institucions que blasmàvem. Em sap greu, perquè això afecta també CiU, que l'endemà que tres dels seus militants ocupessin sengles presidències de diputació i obrissin uns ulls com unes taronges davant el panorama de diner abundós i responsabilitat política limitada, va passar ràpidament a oblidar-se de reivindicar la província única.
En definitiva: si cal aprovar la llei de veguieries, aprovem-la; però dotem-la d'una moratòria que impedeixi la coexistència simultània de municipis, comarques, vegueries i províncies.
I diré més: la pròpia estructura comarcal s'hauria de modificar. Les comarques haurien de tenir una doble naturalesa: unitats administratives de la Generalitat d'una banda - i en aquest aspecte tots els municipis haurien de partànyer a una comarca - i mancomunitat forçoses de municipis de l'altra banda - i en aquest aspecte en serien exclosos els municipis grans (encara que això comportés la desaparició d'algun consell comarcal, com el del Barcelonès).