Vaig arribar a la Plaça Catedral just per sentir les darreres paraules de l'Alfons L. Tena i em vaig emocionar. No vaig poder sentir La Nova Euterpe amb qui comparteixo tant. Ja els vaig dir que eren com els músics del Titànic, anaven suportant les temperatures sota zero perquè la gent aguantés una estona més. I jo mentrestant al Temple Romà, fent el recompte interminable del vot anticipat, amb el cor ample pels sentiments únics del gran dia viscut. I aquella neu que va caure breu i lentament...
No vaig poder sentir La Nova Euterpe amb qui comparteixo tant. Ja els vaig dir que eren com els músics del Titànic, anaven suportant les temperatures sota zero perquè la gent aguantés una estona més.
I jo mentrestant al Temple Romà, fent el recompte interminable del vot anticipat, amb el cor ample pels sentiments únics del gran dia viscut.
I aquella neu que va caure breu i lentament...