Juli Capilla |
divendres, 1 de gener de 2010 | 11:28h
Paco,
El que passa és que vivim en un estat -l'espanyol- que no vol aprofundir en costums tan saludables com són els del diàleg i l'intercanvi d'opinions. Un estat al qual li fa por la democràcia, perquè no li convé. I si es tracta de parlar de sobirania i d'independència, menys encara. Per als espanyols Espanya és un ens indiscutible i indivisible, una qüestió de fe. A poc a poc, les coses canvien. Jo crec que més tard o d'hora Catalunya s'independitzarà, o aconseguirà alguna mena de situació política difrent a la resta d'Espanya. És el millor que li podria passar, a Catalunya, i segurament també a Espanya. Fora embolics i discussions. Quant al País Valencià, no hi ha res a fer: vivim en una agonia política i en una gran mediocritat social covada i fomentada des de fa molts anys pels espanyolistes de dintre i de fora del País, i ara la metàstasi ja està tan avançada que morirem algun dia: ens diluirem com a poble. Encara cuejarem unes quantes dècades, qui sap si fis i tot durant aquest segle. I seguirem exportant gent vàlida cap a Catalunya, o projectant-nos des del País Valencià envers Catalunya, perquè ací no ens fan ni cas; més encara, ens fant la guitza. Si s'ha de salvar algú, Catalunya serà l'únic territori que ho aconseguirà, trobe. Tant de bo m'equivoque...
El que passa és que vivim en un estat -l'espanyol- que no vol aprofundir en costums tan saludables com són els del diàleg i l'intercanvi d'opinions. Un estat al qual li fa por la democràcia, perquè no li convé. I si es tracta de parlar de sobirania i d'independència, menys encara. Per als espanyols Espanya és un ens indiscutible i indivisible, una qüestió de fe.
A poc a poc, les coses canvien. Jo crec que més tard o d'hora Catalunya s'independitzarà, o aconseguirà alguna mena de situació política difrent a la resta d'Espanya. És el millor que li podria passar, a Catalunya, i segurament també a Espanya. Fora embolics i discussions. Quant al País Valencià, no hi ha res a fer: vivim en una agonia política i en una gran mediocritat social covada i fomentada des de fa molts anys pels espanyolistes de dintre i de fora del País, i ara la metàstasi ja està tan avançada que morirem algun dia: ens diluirem com a poble. Encara cuejarem unes quantes dècades, qui sap si fis i tot durant aquest segle. I seguirem exportant gent vàlida cap a Catalunya, o projectant-nos des del País Valencià envers Catalunya, perquè ací no ens fan ni cas; més encara, ens fant la guitza.
Si s'ha de salvar algú, Catalunya serà l'únic territori que ho aconseguirà, trobe. Tant de bo m'equivoque...