...el suport digital, quina durada, quina vida té en realitat? Pot tenir la vida d'un manuscrit trobat al Mar Mort que ens dona claus i llum d'una veritat? O dels que van fer els copistes medievals? Als arxius avuí en dia els suport per enmagatzemar més segur és el disc dur. Si al passat els incendis, provocats o no, eren el màxim perill pels llibres, pel·lícules i suports de vinil, avuí en dia els perills d'arxiu digital són també molt grans. Un suport cd amb una senzilla ratllada queda totalemnt malmés, ja no es pot llegir i els perills dels virus són constants, és només un exemple. Però un llibre pot tenir una duració de segles, depenent de la cura que tingui l'arxiu o qui el té a la seva biblioteca. El cas de vinils li dono la mateixa opció, de moment els gravats a monoaural de finals del segle XIX encara els pots escoltar i les pel:lícules de films o fotografies o diapositives...és més pelut encara que els fixadors d'avuí en dia donen una vida molt més llarga els emprats al passat, des de també finals del segle XIX que no permeten una duració de "llarg metratge", d'una vida més enllà del segle XXI moltes d'elles, i moltes d'aquestes pel·lícules ja han desaparscut del seu suport original degut a aquest tipus de fixadors. Els arxius posen totes les seves possibilitats, si l'economia ajuda, per acondicionar els magatzems amb tempetarures i deshumidificadors però encara i així els suports de pel·lícula, sigui de films, videos, caset, fonogràfics i fílmics en general, són els que més pateixen el pas del temps. la digitalització ajuda molt però no és definitiva. Torno a escriure en paper, potser mai ho he deixat de fer, a mà, amb boli o llapis o ploma. Un any 10 el 2010 per a tothom. Gràcies Jordi, ha estat un plaer.
Torno a escriure en paper, potser mai ho he deixat de fer, a mà, amb boli o llapis o ploma. Un any 10 el 2010 per a tothom. Gràcies Jordi, ha estat un plaer.