Sí, suposo que sí que vull dir això. Quin sentit té proporcionar-li TOT a l'altra persona i tu quedar-te sense res, patint i abandonat? Evidentment és diferent si la persona et correspon, però sinó ho fa es pot arribar a patir molt.
Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a.
Sí, tb es pot idolatrar algú a qui estimes, i tens raó, en aquest cas...em sembla que també ho dones tot. Fins que un dia t'adones que aquell/a a qui admiraves no és tant especial com et pensaves i cau del pedestal on la/el tenies. Però tot i així... és diferent. El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador.
Que l'amor és cec, sord i mut...no ho sé. En part hi estic una mica d'acord... A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'
Sí, suposo que sí que vull dir això. Quin sentit té proporcionar-li TOT a l'altra persona i tu quedar-te sense res, patint i abandonat? Evidentment és diferent si la persona et correspon, però sinó ho fa es pot arribar a patir molt.
Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a.
Sí, tb es pot idolatrar algú a qui estimes, i tens raó, en aquest cas...em sembla que també ho dones tot. Fins que un dia t'adones que aquell/a a qui admiraves no és tant especial com et pensaves i cau del pedestal on la/el tenies. Però tot i així... és diferent. El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador.
Que l'amor és cec, sord i mut...no ho sé. En part hi estic una mica d'acord... A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'