Anònim |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 01:28h
"Un home també ho fa per plaer, a part de per necessitat."
Un home, simple, ho fa per necessitat i en la necessitat cerca el plaer.
"I jo diria que les dones també tenim la necessitat del sexe
(ja sigui masturbació o practicar-lo amb una altra persona)."
El nostre cos no li dóna cap argument a la necessitat i tots a la ciència de l'AMOR. El nostre cos (el femení) és aquesta història concreta i precisa de: passió, plaer i oïda interior. Les dones no ens excitem sexualment i ejaculem perquè ens fan mal els ovaris! Les dones ens excitem per AMOR i no pas per necessitat. I quan dic AMOR no dic música de "violins", o música celestial, o llits, o matalassos, o catres i palleres... Quan dic AMOR, dic aquells braços acollidors plens de diàleg que tan bé conèixen els infants que se saben estimats.I puc comparar perfectament el cos femení amb Catalunya!
I també goso dir que l'AMOR és aquell abandó que confia fins a l'excés.
Ara bé, darrera la música bella que configura un cos femení, hi ha prostíbuls i víctimes de l'escàndol.
"Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans"
Jo segueixo dilatant les cançons del Cesk. Ell diu en una cançó: "Són muntanyes de sucre el que em queda en el record" I si dilato una mica aquesta frase, seva, jo la puc precisar així: els pits que duc en el record, aquells que llepàva dolçament...
Un home, simple, ho fa per necessitat i en la necessitat cerca el plaer.
"I jo diria que les dones també tenim la necessitat del sexe
(ja sigui masturbació o practicar-lo amb una altra persona)."
El nostre cos no li dóna cap argument a la necessitat i tots a la ciència de l'AMOR. El nostre cos (el femení) és aquesta història concreta i precisa de: passió, plaer i oïda interior. Les dones no ens excitem sexualment i ejaculem perquè ens fan mal els ovaris! Les dones ens excitem per AMOR i no pas per necessitat. I quan dic AMOR no dic música de "violins", o música celestial, o llits, o matalassos, o catres i palleres... Quan dic AMOR, dic aquells braços acollidors plens de diàleg que tan bé conèixen els infants que se saben estimats. I puc comparar perfectament el cos femení amb Catalunya!
I també goso dir que l'AMOR és aquell abandó que confia fins a l'excés.
Ara bé, darrera la música bella que configura un cos femení,
hi ha prostíbuls i víctimes de l'escàndol.
"Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans"
Jo segueixo dilatant les cançons del Cesk. Ell diu en una cançó:
"Són muntanyes de sucre el que em queda en el record"
I si dilato una mica aquesta frase, seva, jo la puc precisar així:
els pits que duc en el record, aquells que llepàva dolçament...
El Canigó és el Canigó, Èlia! ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!