"Quan arribem a aquest punt culminat de donar-ho tot per algú
o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, "
Deixar-se prendre és la primera resposta a l'AMOR! I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre.
"la meva ment en diu enlluernament, idolatria...
que cap de les dues té veure res amb estimar."
I què diu la teva ment d'atendre la necessitat de l'altre? Què diu la teva ment de com ha de ser la disponibilitat? Tant de bo poguéssim estimar amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces! Segur que més de mig món no moriria de fam, segur que ja no disposaríem de nosaltres mateixos com ho fem ara.
"Què caram volem estimar si ens reduim a no res !"
Com a catalans si estiméssim de debò, el nostre cor enraonaria sempre en català per exigència d'AMOR! Si estiméssim de debò no dormiríem tranquil.lament tota la nit, perquè no podríem oblidar qui acollim de debò, i l'acollit (infant o adult) disposaria de la nostra catalanitat per valor i drets amb gest de compartir.
Els catalans canviem d'idioma per comoditat, perquè no estimem de debò l'idioma o la llengua de la nostra terra que és la GRÀCIA més PURA de totes les GRÀCIES QUE ES FAN I ES DESFAN! VERGONYA DE CATALANS QUAN ENS AVERGONYIM DE SER CATALANS I PROU! VERGONYA D'HUMANS QUAN DISSIMULEM QUE NO VEIEM RES, QUAN PASSEM DE LLARG TOT XIULANT TRANQUIL.LITATS!
o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, "
Deixar-se prendre és la primera resposta a l'AMOR!
I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre.
"la meva ment en diu enlluernament, idolatria...
que cap de les dues té veure res amb estimar."
I què diu la teva ment d'atendre la necessitat de l'altre?
Què diu la teva ment de com ha de ser la disponibilitat?
Tant de bo poguéssim estimar amb tot el cor, amb tota
l'ànima i amb totes les forces! Segur que més de mig món
no moriria de fam, segur que ja no disposaríem de nosaltres
mateixos com ho fem ara.
"Què caram volem estimar si ens reduim a no res !"
Com a catalans si estiméssim de debò, el nostre cor
enraonaria sempre en català per exigència d'AMOR! Si estiméssim de debò
no dormiríem tranquil.lament tota la nit, perquè no podríem
oblidar qui acollim de debò, i l'acollit (infant o adult) disposaria de la nostra
catalanitat per valor i drets amb gest de compartir.
Els catalans canviem d'idioma per comoditat, perquè no estimem de debò
l'idioma o la llengua de la nostra terra que és la GRÀCIA més PURA de totes les GRÀCIES QUE ES FAN I ES DESFAN!
VERGONYA DE CATALANS QUAN ENS AVERGONYIM DE SER CATALANS I PROU!
VERGONYA D'HUMANS QUAN DISSIMULEM QUE NO VEIEM RES, QUAN PASSEM DE LLARG TOT XIULANT TRANQUIL.LITATS!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!