Jo era de la mena col·leccionista. Comprava llibres nous i vells amb la idea de llegir-los algun dia, però una bona part encara estan esperant. Seguia dia a dia la programació televisiva i gravava totes les pel·lícules que m'interessaven mitjanament.
Aquest estiu vaig llençar al contenidor la meva col·lecció de 1.200 pel·lícules en VHS. Tinc uns 500 DVD i ja m'estic plantejant començar a treure els que no tingui intenció de veure més de dues vegades.
Fa uns mesos vaig començar també a fer capses de llibres (els meus de casa) per oferir-los a biblioteques o donar-los a algun "rastrillo". Els primers dies em costava decidir-me. Ahir vaig omplir quatre capses en 20 minuts.
Estem entrant en un nou paradigma. No es tracta només del suport, sinó del mitjà. Ara per ara bona part de les produccions audiovisuals que un pugui voler consumir es poden trobar a internet i, moltes vegades, veure en línia sense haver de baixar-les i guardar-les. Ara per ara no és del tot legal, però arribarà el moment que la indústria es posi les piles i munti les plataformes de distribució adients.
Qui diu que no passarà el mateix amb els llibres? Molta gent porta mòbils amb tarifa plana d'internet. Perquè no haurien d'arribar a funcionar igual els dispositius de lectura de llibres electrònics, i que a més a més siguin agenda electrònica, microordinador, potser telèfon...? Fa 5 anys dir això podia semblar una bajanada. Ara ja no. I si els dipositius permeten això, llegir connectat a un servidor de llibres electrònics sense haver d'emmagatzemar-los, perquè hauríem de fer-ho?
L'accés als llibres estarà garantit sempre i quan l'editor/distribuïdor sobrevisqui o, en cas de fallida, vengui els seus fons a un altre. Quan entrin en domini públic, sempre hi haurà algú disposat a difondre'ls, sigui l'estat o l'empresa privada.
La gran incògnita, aquí, són els efectes de la fractura digital. Jo puc passar perfectament sense el paper. Després d'un matí enfonsada en un mar de pols a la biblioteca on treballo, em moro de ganes que arribi de debò el llibre digital. Però què passarà amb la gent que no tingui accés a la xarxa?
Aquest estiu vaig llençar al contenidor la meva col·lecció de 1.200 pel·lícules en VHS. Tinc uns 500 DVD i ja m'estic plantejant començar a treure els que no tingui intenció de veure més de dues vegades.
Fa uns mesos vaig començar també a fer capses de llibres (els meus de casa) per oferir-los a biblioteques o donar-los a algun "rastrillo". Els primers dies em costava decidir-me. Ahir vaig omplir quatre capses en 20 minuts.
Estem entrant en un nou paradigma. No es tracta només del suport, sinó del mitjà. Ara per ara bona part de les produccions audiovisuals que un pugui voler consumir es poden trobar a internet i, moltes vegades, veure en línia sense haver de baixar-les i guardar-les. Ara per ara no és del tot legal, però arribarà el moment que la indústria es posi les piles i munti les plataformes de distribució adients.
Qui diu que no passarà el mateix amb els llibres? Molta gent porta mòbils amb tarifa plana d'internet. Perquè no haurien d'arribar a funcionar igual els dispositius de lectura de llibres electrònics, i que a més a més siguin agenda electrònica, microordinador, potser telèfon...? Fa 5 anys dir això podia semblar una bajanada. Ara ja no. I si els dipositius permeten això, llegir connectat a un servidor de llibres electrònics sense haver d'emmagatzemar-los, perquè hauríem de fer-ho?
L'accés als llibres estarà garantit sempre i quan l'editor/distribuïdor sobrevisqui o, en cas de fallida, vengui els seus fons a un altre. Quan entrin en domini públic, sempre hi haurà algú disposat a difondre'ls, sigui l'estat o l'empresa privada.
La gran incògnita, aquí, són els efectes de la fractura digital. Jo puc passar perfectament sense el paper. Després d'un matí enfonsada en un mar de pols a la biblioteca on treballo, em moro de ganes que arribi de debò el llibre digital. Però què passarà amb la gent que no tingui accés a la xarxa?