Franc Guinart |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 20:03h
En primer lloc, agraïr-te Joan aquest article dedicat a un amic comú. Quan l'he llegit he pensat que és fantàstic que de tant en tant es faci ressò de personatges que, com el Ton Argelich, treballen incansablement per mantenir vius tota una colla d'aspectes estètics i culturals. Sense l'existència d'aquestes figures, altruites i desinteressades, moltes coses es quedarien enrere, deteriorant-se, ... queient en l'oblit. En segon lloc, tot i que les medalles es poden quedar a cavall només de la bona intenció, sí que és cert que el reconeixement municipal sempre ajuda a creure i a estar orgullós de la feina feta. A Capellades aquest tipus de gest costa una mica de fer; sovint el reconeixement es tradueix simplement en dotar de quatre quartos projectes endegats per amor a l'art. Precisament això és el que podria definir una mica el TON: un home ple d'amor a l'art.
En segon lloc, tot i que les medalles es poden quedar a cavall només de la bona intenció, sí que és cert que el reconeixement municipal sempre ajuda a creure i a estar orgullós de la feina feta. A Capellades aquest tipus de gest costa una mica de fer; sovint el reconeixement es tradueix simplement en dotar de quatre quartos projectes endegats per amor a l'art. Precisament això és el que podria definir una mica el TON: un home ple d'amor a l'art.