ceskfreixas |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 12:05h
Aconsegueixes ofendre'm. I per aquest motiu, mai et respondré en públic. Qui jutja una persona sense conèixer-la, em sembla excessivament agosarada. No he entès mai el sentit de les teves aportacions. Sembla que em vulguis posar entre l'espasa i la paret, i mai no m'ha vingut de gust estar entre aquetses dues coses. Jo canto per aquesta terra. I no tinc obligacions, res em lliga a res. Qüestiono les opressions i també pateixo la repressió, per ser català, independentista i socialista. Però no sé què és el que busques amb els teus comentaris, sincerament. El projecte musical va prou lligat a l'ideari polític, i crec que als concerts deixo prou clar quin model de relacions, quin model social, hem de començar a practicar entre nosaltres. Parlo de transperència, de sinceritat, de cooperació. I aquesta és la relació amb totes les persones que ens acompanyen. Perquè no hi ha cap altra manera de treballar plegats. I perquè la música ens uneix, d'igual a igual, com a front comú per a protestar. Saps perfectament la resposta de totes les teves preguntes. No em ve de gust contestar-les, perquè encara no he entès mai amb quina intenció ho fas. No hi veig ni transperència, ni cooperació. Més aviat hi denoto cert interès per provocar confrontació. I no estic disposat a entrar en aquest joc.
Em sap greu, però no vull haver de sentir-me avaluat a cada moment. Jo canto perquè em ve de gust, com a necessitat. No ho faig per agradar. No vull sentir-me vigilat, perquè la llibertat que canto és també llibertat per poder cantar.
Em sap greu, però no vull haver de sentir-me avaluat a cada moment. Jo canto perquè em ve de gust, com a necessitat. No ho faig per agradar. No vull sentir-me vigilat, perquè la llibertat que canto és també llibertat per poder cantar.