Anònim |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 04:03h
"I jo que em pensava que la gràcia dels blogs era aquesta, precisament. Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)"
Doncs jo creia que la gràcia dels blocs (blogs) era un cimal de llibertat; de repte a assumir! Però, per a molts i per a moltes, aquest cimal de llibertat només és un problema a resoldre. Massa sovint els blocs (blogs), en general, em semblen masmorres on la innocència ja no és una veu neta, sinó que és una mena de venjança rancorosa i ressentida contra qui opina de manera diferent, contra qui és diferent al clan!
La llibertat de parlar, al meu entendre, no és dir i redir el que cadascú vol;
més aviat és dir tot donant la vida ardidament i coratjosament.
Hi ha tant de mutisme als blocs (blogs)!
"Elvira, la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per cantar-hi una cançó."
Jo no sóc l'Elvira. Però, al meu entendre, tu no cantes una cançó. Això un independentista català no ho fa, encara que vulgui fer-ho! I no ho fa perquè és conscient que duu el poble dins el seu si. I sap que l'ha de parir i vol fugir d'aquest dolor, però el cor no li permet! Un independentista català, cada cop que canta,està parint, per tots els racons, amb forts dolors de part, la seva terra catalana!
"Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem tornar, clar que sí! :)"
I per què hi voleu tornar?
"El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics, que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle musical."
I aquest compromís mai no és una llavor de falsia, oi que no? Cada paraula que surt de la boca: ES FA VIVA!
"La militància, la coherència i la conseqüència que un treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que ho fem."
Tinc una fulla de pi a les mans i si tot el que dius ho embolico amb la fulla de pi, encara em sobra fulla! Per què a la televisió vas cantar, només? Potser per acontentar-los? Creus que l'obediència d'un independentista català és fer el que et demanen que facis, talment com un gos domesticat?
"Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori! Una abraçada!"
Per què he de venir si no sento el teu dolor quan cantes! Per què he de venir si sento que t'escapes del dolor, en el cant? Jo vull sentir el teu gest, vull escoltar un home d'AMOR desmesurat i de paraula ardent pel seu país (el país català) i per la llengua PRÒPIA d'aquest! Tu vols un públic corromput que l'únic que els trasbalsa és la "botifarrada de germanor" de després? Tu vols un poble corromput i viciós? Tu vols uns seguidors que no enyoren la llibertat de poder SER Catalans i PROU? Tu vols aquella mena de seguidors tranquils (mediocres que dic jo), que el que els mou amb màxima preocupació és poder tenir l'entrada i el reconeixement d'afalagar-te oportunament, perquè els fotis el copet a l'esquena o a la galta (talment com fa en Serrat)?
Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)"
Doncs jo creia que la gràcia dels blocs (blogs) era un cimal de llibertat;
de repte a assumir! Però, per a molts i per a moltes, aquest cimal de
llibertat només és un problema a resoldre. Massa sovint els blocs
(blogs), en general, em semblen masmorres on la innocència ja no és una
veu neta, sinó que és una mena de venjança rancorosa i
ressentida contra qui opina de manera diferent, contra qui és diferent al clan!
La llibertat de parlar, al meu entendre, no és dir i redir el que cadascú vol;
més aviat és dir tot donant la vida ardidament i coratjosament.
Hi ha tant de mutisme als blocs (blogs)!
"Elvira,
la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer
cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell
moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per
cantar-hi una cançó."
Jo no sóc l'Elvira. Però, al meu entendre, tu no cantes una cançó. Això un
independentista català no ho fa, encara que vulgui fer-ho!
I no ho fa perquè és conscient que duu el poble dins el
seu si. I sap que l'ha de parir i vol fugir d'aquest dolor, però
el cor no li permet! Un independentista català,
cada cop que canta, està parint, per tots els racons, amb forts dolors de part,
la seva terra catalana!
"Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem
tornar, clar que sí! :)"
I per què hi voleu tornar?
"El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics,
que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle
musical."
I aquest compromís mai no és una llavor de falsia, oi que no?
Cada paraula que surt de la boca: ES FA VIVA!
"La militància, la coherència i la conseqüència que un
treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de
saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que
ho fem."
Tinc una fulla de pi a les mans i si tot el que dius ho embolico
amb la fulla de pi, encara em sobra fulla!
Per què a la televisió vas cantar, només?
Potser per acontentar-los? Creus que l'obediència d'un independentista català
és fer el que et demanen que facis, talment com un gos domesticat?
"Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori!
Una abraçada!"
Per què he de venir si no sento el teu dolor quan cantes!
Per què he de venir si sento que t'escapes del dolor, en el cant?
Jo vull sentir el teu gest, vull escoltar un home d'AMOR desmesurat
i de paraula ardent pel seu país (el país català) i per la llengua PRÒPIA d'aquest!
Tu vols un públic corromput que l'únic que els trasbalsa és la "botifarrada de germanor"
de després? Tu vols un poble corromput i viciós?
Tu vols uns seguidors que no enyoren la llibertat de poder SER Catalans i PROU?
Tu vols aquella mena de seguidors tranquils (mediocres que dic jo), que el que els mou
amb màxima preocupació és poder tenir l'entrada i el reconeixement d'afalagar-te
oportunament, perquè els fotis el copet a l'esquena o a la galta (talment com fa en Serrat)?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!