Home, home
trento |
dissabte, 19 de desembre de 2009 | 09:46h
Deu me'n guardi de preferir el hassàpico, fa anys que em nego de ballar-lo per militancia. Modernet cada cop menys. Marcel ja has entès per on anaven els meus tiros (suposo). Amb tot el respecte de la Sardana, no la crítico a ella sinó a una part del seu entorn. Coi no podem defensar que el nostre país no tingui una dansa nacional sinó més d'una? O caurem al mateix error que els feixites dient que la dansa (ells diuen la llengua, la patria, etc) només n'hi ha una? No em surt dels collons. A part, no veig on hi ha el problema de dir que una cosa téuna part avorrida, la part no implica el tot. No tt el corpus sardanístic és avorrit, però has d'admetre que hi ha alguna actitud que fa que enviis la sardana a tomar vent de vegades. Amb això, em sembla que he aclarit les dues frases anteriors (potser havia redactat fatal, sinó estaré encantat de fer una cervesa tot discotint-ho).
