quimvng |
divendres, 11 de desembre de 2009 | 11:23h
Jo sóc associat a Reagrupament i, encara, militant de Convergència.
No he votat mai cap altre partit que Convergència i ERC. En els darrers anys votava més en funció del grau d'emprenyament que tenia envers l'un o l'altre partit, que no pas per convenciment. Havia arribat un punt en que no pensava tornar a votar. Les declaracions del president Pujol dient allò de "no estirem del fil que prendrem mal tots" m'havien acabat de convèncer del mal camí que portem.
Reagrupament ha estat un revulsiu per posar en marxa tant la regeneració democràtica com el camí cap a la independència. S'està fent molta feina, i bona. Però no només des de Reagrupament, sino des de les CUP i les plataformes del referèndum del 13-D (la manca de recolzament de Convergència al 13-D, amb regidors votant en contra i alcaldes que no s'han mullat, també em remou l'esperit).
Reagrupament fa nosa. I en Joan Carretero, més. Els principals diaris catalans (especialment el Periódico) s'entesten en passar per alt o relegar a planes interiors qualsevol notícia relacionada amb aquesta formació. En les corresponents seccions de Cartes al drector, simplement, no hi apareixem. A l'Avui, quan a l'edició digital hi ha alguna noticia de Reagrupament que supera en nombre de comentaris totes les altres, desapareix de la llista del "top ten" de notícies més comentades (encara que la ratio sigui de 600 contra 50), i, si per error, s'ha començat col·locant a la primera plana, aviat desapareix.
Anem per bon camí, i esperem que aviat caminarem junts, sense personalismes ni afanys individuals, amb tots aquells que volen el mateix que nosaltres: la independència de Catalunya.
No he votat mai cap altre partit que Convergència i ERC. En els darrers anys votava més en funció del grau d'emprenyament que tenia envers l'un o l'altre partit, que no pas per convenciment. Havia arribat un punt en que no pensava tornar a votar. Les declaracions del president Pujol dient allò de "no estirem del fil que prendrem mal tots" m'havien acabat de convèncer del mal camí que portem.
Reagrupament ha estat un revulsiu per posar en marxa tant la regeneració democràtica com el camí cap a la independència. S'està fent molta feina, i bona. Però no només des de Reagrupament, sino des de les CUP i les plataformes del referèndum del 13-D (la manca de recolzament de Convergència al 13-D, amb regidors votant en contra i alcaldes que no s'han mullat, també em remou l'esperit).
Reagrupament fa nosa. I en Joan Carretero, més. Els principals diaris catalans (especialment el Periódico) s'entesten en passar per alt o relegar a planes interiors qualsevol notícia relacionada amb aquesta formació. En les corresponents seccions de Cartes al drector, simplement, no hi apareixem. A l'Avui, quan a l'edició digital hi ha alguna noticia de Reagrupament que supera en nombre de comentaris totes les altres, desapareix de la llista del "top ten" de notícies més comentades (encara que la ratio sigui de 600 contra 50), i, si per error, s'ha començat col·locant a la primera plana, aviat desapareix.
Anem per bon camí, i esperem que aviat caminarem junts, sense personalismes ni afanys individuals, amb tots aquells que volen el mateix que nosaltres: la independència de Catalunya.