anònim |
divendres, 11 de desembre de 2009 | 11:15h
Però el principi de la tapa i del aperitiu consisteix a no tenir un plat devant per a cadascú, sinó platets a compartir.
Un plat d'olives és una tapa (aperitiu, mezze, com li vulgueu dir) mentre que un plat que et serveixin devant, amb un trop de pernil, un de formatge, quatre olives i el que vulguis, això serà un entremés, un plat variat o el que li vulguis dir, però el fet que el tinguis devant, i sobretot que sigui un plat, és el que fa que ja no sigui ni tapa, ni res del que estem parlant. La mateixa cosa, separada en plates diferentes, al mig de la taula i per a tothom sí. La mateixa cosa ja servida a taula repartida en un plat pe a cadascú, mai de la vida. No sé si m'explico.
Després hi ha el "plat dels buffets lliures". El que fa molta gent, que va a un buffet lliure i, en veure tantes coses, no s'agafa un primer normal i un segon normal, sinó que sovint hi ha la tentació de prendre una mica d'aicò, una mica d'allò altre, vaig a tastar tal altre cosa... no ho critico, eh? però són cosetes diverses, no tapes. Pel mateix, per la forma en que està portat a taula, tot al mateix plat, no compartit, i que cadascú menja del seu plat i no directament de la font compartida.
També recordo que el menjar a base de tapes únicament és una cosa que només fan els guiris que no s'enteren. El normal en un aperitiu és menjar quatre cosetes, une olives, com han dit abans, per exemple, o una mitja ració compartida a quatre, i després es passa als plats, al mateix lloc o en un altre.
I és una pena que a l'estranger es pensis que sempre mengem a base de picar merdetes, i que es creguin que no hi ha cap plat a la nostra cuina, que només hi ha tapes.
Però el principi de la tapa i del aperitiu consisteix a no tenir un plat devant per a cadascú, sinó platets a compartir.
Un plat d'olives és una tapa (aperitiu, mezze, com li vulgueu dir) mentre que un plat que et serveixin devant, amb un trop de pernil, un de formatge, quatre olives i el que vulguis, això serà un entremés, un plat variat o el que li vulguis dir, però el fet que el tinguis devant, i sobretot que sigui un plat, és el que fa que ja no sigui ni tapa, ni res del que estem parlant. La mateixa cosa, separada en plates diferentes, al mig de la taula i per a tothom sí. La mateixa cosa ja servida a taula repartida en un plat pe a cadascú, mai de la vida. No sé si m'explico.
Després hi ha el "plat dels buffets lliures". El que fa molta gent, que va a un buffet lliure i, en veure tantes coses, no s'agafa un primer normal i un segon normal, sinó que sovint hi ha la tentació de prendre una mica d'aicò, una mica d'allò altre, vaig a tastar tal altre cosa... no ho critico, eh? però són cosetes diverses, no tapes. Pel mateix, per la forma en que està portat a taula, tot al mateix plat, no compartit, i que cadascú menja del seu plat i no directament de la font compartida.
També recordo que el menjar a base de tapes únicament és una cosa que només fan els guiris que no s'enteren. El normal en un aperitiu és menjar quatre cosetes, une olives, com han dit abans, per exemple, o una mitja ració compartida a quatre, i després es passa als plats, al mateix lloc o en un altre.
I és una pena que a l'estranger es pensis que sempre mengem a base de picar merdetes, i que es creguin que no hi ha cap plat a la nostra cuina, que només hi ha tapes.