Carme-Laura, m'identifico plenament amb l'anàlisi que has fet en l'article.
La societat civil va per una banda i els partits "tradicionals" (a partir de llurs cúpules) van per una altra. CiU hauria de tenir en compte que, més tard o més d'hora, si les tendències segueixen així, els camins d'uns i altres (societat civil i partits establerts), no només no convergiran ni caminaran en paral·lel, sinó que s'allunyaran definitivament.
Per fer front a això, sols es podria aconseguir si la direcció de CiU anés fent gradualment un gir cap al sobiranime real (independentisme), pas a pas però real, tot i que estic convençut que, si no hi ha un factor polític extern a la Federació que l'empenyi, no farà pas aqueix pas.
Cada cop tinc més assumit que els ciutadans catalans que aspirem a majors cotes d'autogovern, sense renunciar a res que sigui decidit per la majoria democràtica de la població catalana, ara com ara pràcticament ens queda només una eina que vagi en aquesta línia: Reagrupament.cat (almenys pel que fa a l'entrada de diputats per un Estat propi, al Parlament).
Fet i fet, valoro com a molt encertada la diagnosi que fas sobre la situació política actual de casa nostra (i no només pel que fa a CiU, sinó també bastant general, extensible a diversos àmbits).
No sé qui va dir que: "el pensament i la reflexió previs a la feina ens faran lliures".
La societat civil va per una banda i els partits "tradicionals" (a partir de llurs cúpules) van per una altra.
CiU hauria de tenir en compte que, més tard o més d'hora, si les tendències segueixen així, els camins d'uns i altres (societat civil i partits establerts), no només no convergiran ni caminaran en paral·lel, sinó que s'allunyaran definitivament.
Per fer front a això, sols es podria aconseguir si la direcció de CiU anés fent gradualment un gir cap al sobiranime real (independentisme), pas a pas però real, tot i que estic convençut que, si no hi ha un factor polític extern a la Federació que l'empenyi, no farà pas aqueix pas.
Cada cop tinc més assumit que els ciutadans catalans que aspirem a majors cotes d'autogovern, sense renunciar a res que sigui decidit per la majoria democràtica de la població catalana, ara com ara pràcticament ens queda només una eina que vagi en aquesta línia: Reagrupament.cat (almenys pel que fa a l'entrada de diputats per un Estat propi, al Parlament).
Fet i fet, valoro com a molt encertada la diagnosi que fas sobre la situació política actual de casa nostra (i no només pel que fa a CiU, sinó també bastant general, extensible a diversos àmbits).
No sé qui va dir que: "el pensament i la reflexió previs a la feina ens faran lliures".
Doncs això, Carme, una abraçada.