M'atreviria a dir que el procés que estem vivint és el més esperançador, nacionalment parlant, des de la Guerra de Successió. No sé si mai Catalunya ha tingut tanta consciència d'ella mateixa com la que està agafant darrerament, malgrat els partits tradicionals.
CDC (i no cal dir Unió), però també ERC i ICV, viuen atenallats per una por terrorífica: el poble els desborda per una banda amb les consultes populars, però per l'altra no se saben deseixir de la mentalitat autonomista i temen que una part important de l'electorat no els segueixi si fan el pas de ser conseqüents. Per tot això el teu article em sembla un bon diagnòstic i, alhora, un bon toc d'atenció.
M'atreviria a dir que el procés que estem vivint és el més esperançador, nacionalment parlant, des de la Guerra de Successió. No sé si mai Catalunya ha tingut tanta consciència d'ella mateixa com la que està agafant darrerament, malgrat els partits tradicionals.
CDC (i no cal dir Unió), però també ERC i ICV, viuen atenallats per una por terrorífica: el poble els desborda per una banda amb les consultes populars, però per l'altra no se saben deseixir de la mentalitat autonomista i temen que una part important de l'electorat no els segueixi si fan el pas de ser conseqüents. Per tot això el teu article em sembla un bon diagnòstic i, alhora, un bon toc d'atenció.
Ben cordialment,